És temps d'invertir en els joves

He copiat el títol d’aquest article d’una entrada en un web nord-americà, el títol complet del qual era: “Europa està envellint: és temps d’invertir en els joves”. Potser era un títol interessat: convé que els joves estiguin molt ben preparats, perquè són els que pagaran la meva pensió i atendran la residència on envelliré.

Però, per a mi, aquest títol és molt més expressiu: ¿Com podem ajudar-los a preparar-se per al món que ve? El lector pot dir que... ja s’espavilaran. Però em sembla que un deure mínimd’equitat intergeneracional ens obliga a pensar com ha de canviar el món que els deixarem. 

La tecnologia està canviant el futur del treball. Ja ho sabem. La història ens mostra que això ja ha passat altres vegades, i que vam haver d’aprendre, amb molt dolor, enmig de situacions de pobresa, atur,tensions socials i moviments revolucionaris. Per tant, aprendrem. 

Quan les circumstàncies laborals canvien, necessitem dos tipus de solucions. Unes, que facin possible el canvi necessari: provar de frenar-lo no és una bona idea, com van aprendre els que cremaven les fàbriques al segle XIX. I altres, que el facin menys dolorós. Ja en tenim algunes d’aquestes últimes: subsidi d’atur, sanitat gratuïta, educació subvencionada, ajuts a la vivenda social...Però ens queda molt per aprendre.

I com hem d’invertir en els joves, em centraré en ells i, concretament, enl’ensenyament professional i universitari, que necessitaran canvis molt importants. I aquí convé fer un exercici de realisme: quan un puja a un arbre, no se li acut tallar la branca en què està assegut. No serà fàcil canviar els hàbits dels nostres centres d’ensenyament. Però serà necessari. 

A la universitat s’arriba per l’escala de l’edat, des de baix, perquè es pensa que un necessita una immersió en formació abans de començar a treballar. Però en el futur necessitarem diversos períodes, no només d’actualització, sinó de veritable canvi de carrera. Caldrà crear diverses portes d’entrada, a diversos nivells, amb diferents edats i per a diferents objectius.

Y haurem de canviar els continguts. El que en el futur comptarà no és saber coses, sinó saber pensar i desenvolupar capacitats. Per tant, menys especialització: carreres transversals, multidisciplinàries; no n’hi haurà prou amb afegir un curs de literatura una carrera d’enginyeria. Trenquem l’estructura de facultats i departaments. Esclar que també necessitarem especialitats; per això necessitarem trajectòries diferents, per als que ensenyin psicologia a un jove de 20 anys o a un director de personal als 50.

¿D’on sortiran les idees? Ara diem: de la universitat. O sigui: professors, a investigar. Però, de veritat, ¿d’on venen les idees? De les empreses, de l’experiència, de centres d’investigació... John Newman deia que la universitat ha de propagar les idees, no crear-les. O sigui, dinamitem les carreres docents centrades en la investigació que tenim ara, i obrim un ventall de vies alternatives. A poc a poc, la societat ja ofereix moltes alternatives. 

Formar, ¿en què? En cap, mans i cor. Necessitarem cap, idees, coneixements, intuïció...sobre filosofia, ciència, art... per treballar amb els ordinadors que es convertiran en els nostres socis imprescindibles. Necessitarem mans, capacitats, per ajudar els ordinadors a dissenyar, personalitzar els béns i serveis, treballar en equip amb les màquines i amb les persones. I necessitarem cor, capacitats socials, sobretot en temes de salut, cura, educació, lleure. 

Notícies relacionades

La Gisèle i el cognom

Comerços efímers

Les nostres universitats acabaran sent centres de formació generalista, no només especialista, on es combinin diferents disciplines per atendre les necessitats d’uns estudiants que vindran amb diverses edats i experiències, per aconseguir aprenentatges, coneixements i capacitats nous. Alguns parlen de “multiversidades”, en comptes d’universitats. 

¡Ah!, i no hem dit res de les empreses. Perquè les empreses, igual que les onegés, les administracions públiques i moltes altres institucions, també hauran de ser centres de formació i desenvolupament de les persones, on els nostres joves aprenguin coneixements, capacitats, valors i virtuts, en col·laboració amb les escoles i universitats. Bonic, ¿oi?, però ¿realista? Bé, ja ho veurem...