LA RETRIBUCIÓ DE TORRA
Apujar-se el sou
Igual quan es compleixin els retards torna a abaixar-se el sou el president de torn
Pro-independence Catalan leader Quim Torra and former Catalan leader Carles Puigdemont hold a news conference in Brussels, Belgium, July 28, 2018. REUTERS/Eric Vidal /
El president de la república s’ha apujat el sou però no simbòlicament sinó com a president autonòmic. La realitat és un barco que arriba de l’Havana carregat de paraules que comencen totes per la mateixa lletra. El cas és que el president Torra ha aclarit que els 7.000 euros anuals que cobrarà més que el seu predecessor, el també actual president de la república Carles Puigdemont (en aquest barco de l’Havana venia la cabina dels Marx), els obtindrà de retards i els repartirà entre associacions benèfiques. Igual quan es compleixin els retards torna a abaixar-se el sou el president de torn. Al marxisme del ‘Capital’ l’ha succeït el marxisme de cabina, que no és la mateixa que el marxisme de camarilla. El marxisme de cabina té a veure amb la superpoblació. A sota de tot marxista viu un optimista convençut que a la vida hi ha lloc per tothom. N’hi ha prou a veure tota la gent que es fica a la cabina d’‘Una nit a l’òpera’.
–I també dos ous durs.
La ciència-ficció significa el contrari, es tracta d’un gènere pessimista. En aquest aspecte em sento un marxista de ciència-ficció. Des de la ciència-ficció, la superpoblació és el precipici que ens espera a títol individual (igual com al marxisme, hi ha una ciència-ficció sociològica i una altra moral, de la persona). Allà està ‘Cuando el destino nos alcance’, la desoladora pel·lícula sobre la sobrepoblació, l’escassetat de menjar i la contaminació, i per a més malenconia, l’última que va rodar Edward G. Robinson, on representa la seva mort. En castellà té un títol moral, però en anglès i en català el prenia del nom d’una funesta marca d’aliment, ‘Soylent Green’. El títol de la novel·la de Harrison en què es basava, ‘¡Hagan sitio!, ¡Hagan sitio!’, apuntava a la sociologia. Des del Concili de Trento, Espanya és un país moral on l’única ficció tolerada és l’existència del destí. Un país de símbols. Els símbols són un succedani de la ficció. Darrere de tot símbol hi ha un augment de sou.
