Sense deixar la campanya

Venen eleccions i ja se senten veus, en aquest cas des de la mateixa Administració nord-americana, sobre els intents de Rússia per influir en els resultats. Venen eleccions i el president, Donald Trump, no desisteix en la seva campanya de demonització de la premsa tradicional. És “l’enemic del poble”, diu, com en una altra època i en un altre context ho era la religió. Enemic que no opi, perquè per a això ja està la indústria farmacèutica i les prescripcions mèdiques que han generat una autèntica i no metafòrica epidèmia d’opiacis als EUA.

Trump no s’ha posat en campanya per alscomicis legislatiusd’aquí a tres mesos. No n’ha baixat des que va iniciar la que el va portar a la Casa Blanca el 2016. En aquests dos anys des d’aquell novembre ha governat, sí, però ho ha fet amb la mentalitat agònica del campió atrapa-ho tot, no amb el sentit d’un home d’estat.

I en realitat, les enquestes sobre la seva popularitat li donen la raó. El seu índex d’aprovació es mou entre el 40 i el 45%, segons els sondejos. I entre els votants del seu partit, el republicà, gaudeix del favor del 90%, una cosa assolida només per un George W. Bush en plena ofensiva antiterrorista després del’11-S.

Referèndum

Aquestes eleccions poden ser un referèndum per a Trump, però del que es tracta és de renovar la totalitat de la Cambra de Representants (435 escons) i una part del Senat (33 de 100), a més de 39 governadors i altres càrrecs. A l’actual Cambra, els republicans disposen d’una comodíssima majoria de 24 legisladors, mentre que en el Senat és només de dos. Aquest control republicà del Congrés ha permès al president tirar endavant la seva agenda. Caldrà veure si al novembre el Congrés canviarà d’orientació com acostuma a ocórrer en les eleccions de meitat de mandat a causa del desgast causat per l’acció de govern. En cas de ser així, hi hauria un escenari polític completament diferent.

Notícies relacionades

Melania recolza Lebron James després dels atacs de Trump

Twitter era una cerveseria de Múnic

El Partit Demòcrata ha passat els dos anys des de l’elecció de Trump llepant-se les ferides d’aquella derrota inesperada quan tots els sondejos donaven la victòria a Hillary Clinton. I va guanyar en vot popular (gairebé tres milions de vots més que el seu contrincant), però el que compta en el sistema nord-americà és el col·legi electoral i aquest va donar la victòria a Trump. La cita electoral de novembre ha fet despertar els demòcrates del seu capficament i ho ha fet amb el que sembla ser un gir a posicions més a l’esquerra de les centristes mantingudes fa dos anys, i amb un terç de dones candidates.

En aquest gir demòcrata, la pobresa serà un dels temes de campanya considerant que la major part de la legislació aprovada sota la presidència de Trump, perjudica directament els més desfavorits, des de la fiscalitat a la sanitat passant per mesures laborals. Per si de cas, la Casa Blanca va atacar frontalment per “inexacte, incendiari i irresponsable” un recent informe de Nacions Unides segons el qual, 40 milions de nord-americans són pobres i cinc viuen en condicions tercermundistes. L’informe estava basat en dades de l’oficina d’estadística dels... EUA.