Grupets d'estiu
Fer-la petar
Hauríem d'importar a la ciutat les xerrades estivals dels pobles, que uneixen, unifiquen i relaxen totes les tensions
fcasals10599395 reportaje de emilio plaza principal de santpedor foto emi180816131200 /
No hi ha privilegi més barat i inherent a l’ésser humà que la capacitat de la xerrada intranscendent. Aquella que es practica amb fruïció a tots els petits pobles de la geografia del país sota l’auspici de l’arribada del vespre, en el moment just en què baixen les calors, i la gent surt al carrer a aquesta cosa meravellosa que és relacionar-se els uns amb els altres. A l’hivern, el fred no convida en absolut a ocupar els carrers o terrasses, sinó més aviat a emparar-se entre maons, com si es tractés d’un paral·lelisme amb el silenci esquerp amb què ens relacionem.
Els que encara tenim poble i persistim a tornar malgrat haver acabat teòricament amb els ‘anni horribiles’ associats a la crisi, en què es va apreciar notablement el retorn al costum d’anar a casa de l’àvia, ens solem acoblar sense dissimular als grupets, alguns amb cadira i tot, que es formen al voltant del bar, punt de trobada per excel·lència i sense dissimular. Els nens ronden, vigilats de cua d’ull, això sí, perquè no deixa de ser una fantasia de conveniència, ja que hi ha certa raça de delinqüents que mai abaixen la guàrdia. Els adolescents xiuxiuegen una mica més enllà, elles en actituds melindroses i ells gallards, passant-se els primers cigarrets i preparant festes en colla. Els avis, joiosos, exhibeixen familiars davant dels veïns i concurrència, perquè són els que positivament saben que el que veritablement val la pena, al final, dista molt de ser material i mostren, plens d’orgull, la llarga prole de la seva descendència. També són els qui més troben a faltar els que aquest any ja no venen perquè són en una residència i donen massa treball als fills per “carregar-los” de vacances, o els que l’any s’ha emportat, i es miren amb ullets espantats i alerta entre ells, intentant dilucidar l’estat de salut d’uns i altres.
No hi ha barreres d’edat ni estatus econòmic ni acadèmic. Les xerrades d’estiu als pobles uneixen i unifiquen. I relaxen. Relaxen molt totes les tensions, hauríem de ser més llestos i importar-les a la ciutat.
