Aquest divendres toca tancar la boca

Aquest divendres toca callar. Tots hauríem de tancar la boca. Tots. Els que han convertit els actes del primer aniversari del 17-A en un acte de repulsa o de recolzament de la monarquia. Els que han fet de la trista efemèride un acte de desgreuge amb els presos per l’1-O. Els que han utilitzat l’homenatge a les víctimes com a arma llancívola contra l’independentisme. Els que han utilitzat la investigació dels fets (el secret de sumari dels quals s’ha aixecat curiosament en les vigílies del 17-A) per tornar a atiar el secular enfrontament entre els Mossos d’Esquadra, d’una banda, i la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, de l’altra. Tots, a tancar la boca. Almenys per un dia.

Fa 10 dies, l’exconsellera Montserrat Tura, que alguna cosa devia conèixer de les tripes de les investigacions i actuacions contra el terrorisme, va penjar a Twitter una encertadíssima reflexió sobre els actes del 17-A. En el missatge, Tura es preguntava “si no podríem centrar-nos en un record racionalista, lleuger, silenciós, solemne i transcendent cap a les víctimes sense intents d’aprofitament polític. Sisplau”.

Parlant del #17A i dels cadencials aniversaris, em pregunto si no podriem centrar-nos en un record racionalista, lleuger, silenciós, solemne i trascendent cap a les victimes sense intents d’aprofitament polític. Sis-plau (?)

— montserrat_tura (@montserrat_tura) 7 de agosto de 2018

Des d’aleshores (no crec que pel tuit de l’exconsellera), sembla que el sentit comú i, sobretot, el respecte a tothom que va perdre algú aquell nefast dijous ha guanyat terreny i molts dels que enarboren altres banderes que no són la de l’homenatge a les víctimes han buscat no interferir els actes oficials. Val més això que res.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Però no n’hi ha prou. Toca callar per respecte, entre molts altres, a Francisco Javier Martínez,Francisco Javier Martínez l’home que va perdre per la ira gihadista el seu fill Xavier, de tres anys. Tres anys. Que no li parlin a Francisco Javier de la resposta de les administracions. Poc recolzament ha rebut. I, tot i així, ni indici d’ira en les seves paraules. Només la confiança que la mort del seu petit serveixi per a alguna cosa.

Aquest divendres només hauria de parlar gent com Francisco Javier. I immediatament, posar-nos tots a aclarir els massa enigmes de l’atemptat. Sobretot, per respecte a les víctimes.