Metàfores futbolístiques

Eduardo Sacheri, autor del 'Secreto de tus ojos’ va dir: “El futbol és una metàfora de la vida”.De la mateixa manera es va expressar Jean Paul Sartre. El cert és que aquest esport permet metàfores de tot tipus. Quan parlem de continguts audiovisuals, gairebé sempre ens referim a programes d’entreteniment, sèries o els informatius. No obstant, el contingut rei és l’esport.  Per això és costós, d’acord amb ser el més vist i l’únic capaç de congregar audiències massives amb seguretat. Evidentment, no es tracta de tot l’esport, sinó que estem parlant dels grans esdeveniments i sobretot del futbol. Doncs bé, aquesta temporada televisiva portarà alguns canvis importants referent a aquest contingut essencial a l’hora de fer que ens asseguem davant de les pantalles dels televisors. El més rellevant, que la Champions per primera vegada no tindrà partit en obert. Però n’hi ha més.

La marxa de Cristiano Ronaldo a la Juventus de ToríCristiano Ronaldo  és per a la Lliga espanyola com si els Lannister abandonessin ‘Joc de Trons’. Ens quedem sense el dolent, un paper essencial perquè hi hagi els conflictes imprescindibles en tota bona ficció que es preï. Si Neymar fitxa pel Reial Madrid, potser l’assumpte se solucioni, perquè Bale mai serà el mateix, malgrat el seu aspecte de membre de la tribu dels Dothraki , i a Modric és impossible odiar-lo, perquè té alguna cosa de Jon Neu.

Aquesta temporada veurem què passa amb tots.  Allò de Messi recorda més a ‘The Big Bang Theory’ . Tots sabem que la sèrie de Chuck Lorre, després d’una trajectòria extraordinària, ja hi ha arribat al final, i per tant cal assaborir cada aparició de Sheldon Cooper com una espècie a punt de desaparèixer. És cert que ja li falta de la frescor dels seus començaments i que convertir a uns inadaptats en un grup de parelles ben avingudes dificulta la possibilitat de crear situacions sorprenents i divertides, però un Sheldon acomodat a la vida familiar segueix sent qualsevol cosa menys avorrit , i sempre té algun detall que ens recorda al potser millor personatge dels últims anys.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Amb Messi passa una cosa similar. No n’hi haurà cap altre com ell,  però ja no és un juvenil que comença. Últimament és notícia més sovint pels seus vídeos familiars que pel seu futbol i fa temps que no és capaç de guanyar els partits ell sol. Però aquesta nova temporada, cada vegada que jugui, vegeu-lo com a Sheldon, perquè no ens queda gaire per disfrutar de cap dels dos i són irrepetibles.

L’Atlètic de Simeone  és el que els experts fa anys que presenten com el pròxim candidat a guanyar-ho tot. Diuen que han fitxat bé, han mantingut Griezmann Griezmann  iOblak , i aquest curs la final de la Champions es juga en el seu propi camp. Així que sembla que els toca trencar amb el domini del Madrid i el Barça, igual, com diuen alguns, faran les plataformes de pagament amb les cadenes generalistes de televisió en obert. Pot ser, però un sospita que al final, igual que el Madrid i el Barça, seran Atresmedia i Mediaset els que disputaran l’hegemonia en tots els tornejos que juguin.