El museu de les oportunitats

Cap museu espanyol es troba entre els 10 més visitats del món. El Reina Sofia ocupa l’11è lloc del rànquing. El Prado, el 18è. A Catalunya, els millors situats són la Fundació Gala-Dalí (62è) i el Museu Picasso (78è). El rànquing, com els de les universitats, no s’ha de mitificar. Sovint, la massificació va disputada amb el delit i moltes variants intervenen en la comptabilització de visites. Però la discreta posició no deixa de sorprendre en un país de turisme massiu, amb una de les millors pinacoteques del món, el Museu del Prado, i una tela icònica com el ‘Guernica’ al Reina Sofia.

La gratuïtat i els hàbits culturals de cada país són fonamentals per atreure visitants. El voluntariat del món anglosaxó i la seva cultura de mecenatge i patrocini són inherents al seu èxit. A la fi, el pressupost és determinant.

El cas del MNAC és punyent. Com a conseqüència de les retallades, el seu pressupost ha caigut en vuit anys de 25,7 a 15,1 milions, la qual cosa l’impossibilita per organitzar grans exposicions temporals, imant de visitants. La contraposició és el Guggenheim de Bilbao. El museu basc ha aconseguit posicionar la capital biscaïna entre les grans ciutats de l’art. Tres de les seves exposicions del 2017 es van situar entre les deu més visitades, segons ‘The Art Newspaper’. Són evidents els beneficis de promocionar els museus. Tenim patrimoni, fomentar-lo no només encoratjarà el turisme de qualitat, també educarà la societat.