Acció terrorista
¿Tot són flors i violes?
Caldria veure si el que sembla al final acaba sent, perquè si qualsevol gest es pren en un context que no és procedent acaba generant alarmisme i odi
olerin44712249 cornella de llobregat 20 08 2018 sociedad efect180820191525 /
S’evita que surtin a la llum les dades de les xifres de suïcidi perquè està provat el seu efecte mimètic. Amb prou feines es compleixen els aniversaris dels atemptats de l’any passat a Catalunya i ens despertem aquest dilluns amb un acte catalogat de terrorista.
Potser és deformació professional, però quan treballes un personatge i les seves conductes sempre enfoques en els seus objectius com motors de l’acció. Des de la psicologia també s’estudien els agents motivadors de la conducta per predir un comportament o modificar un patró de resposta. També és l’arma blanca (ganivet de grans dimensions) un element recurrent en homicidis no premeditats, quant a la facilitat d’accés, tots els tenim a casa.
A l’espera de conèixer l’entorn de l’atacant i la possibilitat que se'l pogués incardinar en l’entorn gihadista, hi ha elements que criden l’atenció. La proximitat al domicili, l’hora, el mode d’actuació i l’elecció dels elements d’agressió. No són fórmules a l’ús en llops solitaris ni en cèdules unipersonals d’atac. Quan es comet una acció és per aconseguir un objectiu. Es persegueix l’èxit. Un èxit que, en ocasions, no es fonamenta en el nombre de víctimes, sinó en el cridaner de l’acció o el terror que genera per l’efecte de la percepció d’inseguretat. No és el cas.
Un de sol contra alguns
Poc més de les cinc del matí. Agafo un ganivet i baixo a la comissaria del costat de casa, truco al timbre insistentment perquè m’obrin la porta, perquè està tancada per seguretat com a primer filtre. Em fico a la gola del llop. Un de sol contra alguns. Vaja, l’èxit assegurat. Segur que així aconsegueixo moltes víctimes perquè, com és al matí i la dependència està oberta al públic, hi ha molta gent per atacar, i com, a més, contra qui actuo són civils, causo més estralls psicològics per la sensació de vulnerabilitat que aporta el sentir que qualsevol pot ser víctima i no només els que es dediquen a fer complir la llei, i encara més impacte mediàtic per triar aquestes dates tan significatives i recents.
El cas compleix moltes de les premisses del ‘suicide cop’, mètode amb què una persona es mostra deliberadament amenaçadora buscant provocar una resposta letal en els agents de la llei. Si s’acompanya de la frase adequada, es pot, a més, tenir les 72 verges. Tot un dos per un.
Parafrasejant “a dona del Cèsar no només ho ha de ser, també ho ha de semblar”, caldria veure si el que sembla al final ho acaba sent, perquè si qualsevol gest es pren en un context que no procedeix acaba generant alarmisme i odi. I tot i que l’‘efecte halo’ ens afecti per les dates i l’alerta en què som, cal diferenciar amb precisió. Fins al moment i objectivament, els fets són els fets i totes les altres coses són, ara per ara, elucubracions. Seran les investigacions les que determinin la intenció que és subjacent darrered’aquest comportament atípic, perquè no tot el que és blanc i en ampolla és llet; també pot ser orxata.
