Més pressió a les estacions

El turisme concentrat en ciutats comporta un ús intensiu del transport públic en els mesos de més calor. Autobusos, tramvia i metro han incorporat sistemes d’aire fred, i han millorat els vagons. No obstant, la freqüència és la que és. I les estacions dissenyades per a una altra càrrega no suporten la pressió. En l’àrea de Barcelona fa dècades que el transport públic creix en ús i oferta. Però andanes i estacions pensades per a altres intensitats són més difícils d’adaptar. I cada vegada, per a alleujament de tots, és més gran el nombre d’usuaris que no utilitzen el cotxe. Les estacions són els punts mes fràgils del sistema. No obstant, algunes són allà esperant, com un plat de sobres a la nevera. El Morrot i l’estació de França estan buides des de fa anys, a l’espera que tornin a enllaçar-se a la xarxa de ferrocarril.  I d’aquesta manera disminuir la pressió en la sobrecarregada Sants, per exemple. D’altres s’han de construir, com la Sagrera.

La sobrepressió del transport públic a l’estiu es deu també al preu atractiu per als visitants, si ho comparem amb altres ciutats. Potser la tarifa no hauria de ser igual per a aquells que utilitzen diàriament el transport públic per fer les seves tasques o treballar que per als turistes que tenen més temps i podrien passejar i disfrutar millor de la ciutat amb un para-sol, sense presses ni empentes.

Per millorar la situació de col·lapse estiuenc, no hi ha recepta fàcil ni màgica. A Tallinn (Estònia) el transport públic és gratis per als residents. A Manhattan han reduït seients al metro per encaixar més passatgers drets. Dues solucions extremes que no aturen el problema. Reduir seients als trens fa més incòmode el trajecte.  Una cosa important per als usuaris que llegeixen, conversen o interactuen còmodament amb el mòbil si les condicions són confortables.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El canvi climàtic obliga a emprendre una política de reducció de la superfície d’asfalt. Fan falta més arbres i menys cotxes... ¿O algú imagina que podem continuar reclamant més infraestructures d’asfalt quan el que convindria és iniciar polítiques de desasfaltar, com estan proposant alguns col·lectius? ¿Es tracta de continuar destrossant el país i el nostre futur asfaltant més paisatges? Fa anys que apostem pel cotxe privat. En ciutats mitjanes, aquest serveix per a un recorregut llarg, per acompanyar els nens a l’escola o al futbol o per anar a comprar pa. Una cosa impensable fa unes dècades quan no imaginàvem més d’un cotxe, ni un televisor per família. Els temps han canviat i en aquest aspecte ¡a pitjor! Ha de ser antipopular iniciar polítiques de reducció dràstica del cotxe. Potser esperarem a arribar als 40º i que l’asfalt es comenci a fondre, com ja passa a Nova Delhi.  

La intensitat a Barcelona pot interpretar-se comun símptoma d’un canvi d’hàbitsque s’hauria de fer extensiu a altres ciutats i pobles Imagino que hi ha estratègies en marxa per reduir la sobrepressió. La primera, potser, incorporar totes les estacions existents a la xarxa.