Narcos respectables

La Sackler és una família model: multimilionaris nord-americans d’origen humil, dediquen part de la seva fortuna a múltiples causes culturals i benèfiques; museus com la National Gallery, el Metropolitan o el Louvre tenen pavellons que porten el seu nom. L’any passat, Kate Middleton va inaugurar l’espai Sackler al Museu Victoria&Albert de Londres amb aquest comentari: "¡Uau!". La seva filantropia no es constreny a l’art: els Sackler han donatquantitats ingents de diners a universitats com Cornell, Colúmbia, Edimburg, Glasgow o King’s College; són filantrops a gran escala, exemples del rostre humà del capitalisme, que fan honor al lema del patriarca de la saga, Arthur: "Fes del món un lloc millor".

Purdue és una companyia farmacèutica privadaPurdue  que el 1996 va llançar al mercat un analgèsic revolucionari,l’OxyContin, l’ingredient principal del qual era un derivat de l’opi 50 vegades més potent que la morfina, però tan inofensiu que era susceptible de ser prescrit per a tota mena de dolor crònic: tendinitis, mal d’esquena, migranyes..., sense cap efecte secundari ni risc d’abús o addicció. Una panacea. Dues dècades després de la seva comercialització, 200.000 persones han mort als EUA com a conseqüència del consum d’opiacis (33.000 morts per aquesta causa el 2015, més que per accidents o armes de foc).

Arthur Sackler va ser un pioner en la comercialització agressiva de medicaments: va aconseguir fer del Valium el 'cura-ho tot', un medicament expès als EUA amb tanta freqüència com l’aspirina, i la seva família va aplicar els seus reeixits mètodes de màrqueting a la comercialització del’OxyContin, el producte estrella del laboratori Purdue, del qual són amos. Van destinar 4.000 milions de dòlars a persuadir els metges de les bondats de l’OxyContin, ocultant a consciència el seu tremend efecte addictiu. En poc temps centenars de milers de nord-americans es van fer addictes a l’OxyContin, que amb tanta alegria prescrivien els metges. (El 80% dels consumidors d’heroïna i fentanil als EUA van començar amb l’OxyContin.) La família Sackler declina parlar sobre l’assumpte, si bé Richard Sackler va matisar que l’OxyContin no és perillós, ho són els seus consumidors.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El 2007 Purdue es va declarar culpable d’haver enganyat els metges sobre el potencial addictiu del’OxyContin i va pagar una multa; així solucionen els Sackler totes les demandes judicials: pagant per evitar que arribi judici. Les vendes d’OxyContin flaquegen, comprensiblement, als EUA. Purdue ha decidit abocar-se a nous mercats, com el Brasil, la Xina o Mèxic, on continua facturant-lo, deixant un rastre de morts.

Els museus i galeries d’art beneficiaris de la generositat de la família Sackler no tenen intenció de renunciar a ella. No seria sobrer que sota cada quadro donat pels Sackler s’indiqués el seu cost en morts.