Les noves catedrals

Hamburg, la segona ciutat més poblada d’Alemanya i el segon port més gran d’Europa, té una intensa vida cultural, i té com a edifici emblemàtic la sala de concerts de l’Elba, Elbphilharmonie, inaugurada a començaments del 2017. Aquell any es va inaugurar també un altre edifici que és el que m’ha portat a mi fins allà, la font europea de Làser d’Electrons Lliures de Rajos X (X-ray Free Electron LASER, XFEL) finançat per 11 països entre els quals es troba Espanya, tot i que els que han aportat la major part dels més de 1.200 milions d’euros que ha costat la seva construcció han sigut Alemanya i Rússia.

A l’XFEL, com en altres grans instal·lacions científiques internacionals, hi treballem científics de pràcticament tots els països del món, per la qual cosa alguns les han anomenat 'Torres de Babel', nom que no jo no veig apropiat ja que la ciència, al ser una tasca col·lectiva, requereix una comunicació fluida perquè els descobriments d’uns siguin coneguts per tots i així poder avançar. El fet és que els científics ens entenem perfectament tot i que hàgim nascut als antípodes, ja que tots parlem l’idioma del rigor i la precisió on cada afirmació ha d’estar sustentada per experiments propis o aliens. Per compartir idees i descobriments fem servir l’anglès, idioma que també fem servir per queixar-nos de l’escassetat de recursos per a la investigació o ¡de com de dolent és el menjar de les cantines dels laboratoris!

La gran instal·lació científica més coneguda és el CERN, Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire, l’accelerador de partícules gegant situat entre França i Suïssa, i la més propera és ALBA, la font de radiació sincrotró situada a Cerdanyola del Vallès. Totes dues són una espècie de dònuts gegants dins dels quals les partícules –electrons, positrons, hadrones...– viatgen a velocitats pròximes a les de la llum. Però mentre que el perímetre del CERN és de 27 quilòmetres, el de l’ALBA és de 270 metres. Al CERN les partícules accelerades es fan xocar entre si per esbrinar l’origen i la composició última de la matèria, mentre que a ALBA i a la resta delssincrotrons, el que es fa servir és la llum que aquestes partícules accelerades emeten al corbar la seva trajectòria. Al CERN treballen físics d’altes energies que han descobert, entre moltes altres coses, el Bosó de Higgs o la web (www). Als sincrotrons com ALBA, a més de físics, hi treballem químics, biòlegs, metges o enginyers, i estudiem qüestions tan diverses com l’efecte dels vasodilatadors en el sistema circulatori, les causes de l’alzheimer, la composició dels maquillatges trobats en una piràmide egípcia, la dent fossilitzada d’un petit mamífer prehistòric, les causes de la degradació de les pròtesis de maluc implantades en éssers humans, els mecanismes per disminuir el consum de combustible als cotxes o la forma de netejar aqüífers contaminats. No hi ha camp aliè a l’escrutini de la llum de sincrotró.

Notícies relacionades

Culturalment cristians

Curiós fenomen

L’XFEL és una font de rajos X, com els sincrotrons, però és mil milions de vegades més brillant. A més de permetre’ns veure la matèria a nivell dels àtoms, gairebé permet aturar el temps, perquè treballa en el rang de femtosegons, és a dir ¡0,000000000000001 s! A una química que va començar la carrera fa més de 40 anys, com jo, aquesta xifra li fa vertigen, no aconsegueixo assimilar-la, però fa que l’XFEL sigui una eina potentíssima. Des que el 1789 Lavoisier va enunciar la seva llei de conservació de massa, sabem que en una reacció química els reactius es transformen en productes i que la massa total de cada element es conserva. Sabíem que unes reaccions són instantànies i d’altres, molt lentes, però no teníem manera de seguir les trajectòries dels àtoms dels reactius fins que formaven els productes. ¿I per a què necessitem saber tot això? Doncs per millorar alimentació i transport, optimitzar el consum d’energia, conservar el medi ambient, prevenir i curar les malalties, inventar noves formes de comunicació o entreteniment, perquè no hi ha aspecte de la nostra vida que sigui aliè a la ciència en general i a la química en particular.

Així com les catedrals van ser l’avançada de la tecnologia i de l’art en l’edat mitjana, els grans laboratoris, com l’XFEL d’Hamburg, representen l’avantguarda de la ciència, per la qual cosa podem anomenar-los les noves catedrals. I mentre que les antigues estaven dedicades al culte a Déu, les noves estan dedicades al cultiu del coneixement, l’activitat més noble que pugui exercir l’ésser humà.