Al contraatac
Els pardals, la vida i el procés
¿Quants moments porta el nostre Parlament tancat? No sento diputats queixant-se
olerin2381123 hundreds of sparrows fill the sky above the city of ponteve180831131912 /
Els pardals viuen tres anys. Els humans que arriben als 90 viuen la vida de 30 pardals. Que cadascú calculi els pardals-temps que ha consumit ja. Trenta pardals, i fora. Des d’ara miraré als pardals amb uns altres ulls.
Els rentaplats, tot i que de vegades dissimulin, duren una mitjana de 12,4 anys. Sent així, si morim als 87 anys, vivim el que duren set rentaplats. Des d’ara miraré als electrodomèstics amb uns altres ulls.
Vivim el mateix que sis gossos, que dos lloros grisos, que sis gavines, que 11 coloms. Des d’ara els miraré tots amb uns altres ulls.
Si naixem el mateix dia que una balena de Groenlàndia, quan ens n’anem d’aquest món, a ella encara li quedarà més de mitja vida. Viuen 205 anys. Des d’ara, si és que en veig alguna, miraré a les balenes de Groenlàndia amb uns altres ulls.
De tota manera, aquestes xifres no són exactes. Per comprovar-ho, quedem-nos a Barcelona per constatar que l’esperança de vida als barris de la gent rica és 11 anys superior que la dels barcelonins que viuen als barris amb més dificultats econòmiques. ¡Onze anys! Algun dia, si acaba el procés, hauríem de tornar a parlar de qüestions socials que, perquè ens entenguin els més joves, els direm que era la “mare dels ous”.
Electrons i Urani-238
Esclar que la brevetat de la nostra existència queda més clara si la comparem amb un electró, que viu almenys 66.000 quadrilions d’anys, o l’Urani-238, que té una vida mitjana d’uns 4,5 mil milions d’anys. Això mai ho miraré amb uns altres ulls.
Tenint en compte el susdit, de vegades resulta insòlit que en aquest país estiguem tots tan emprenyats. Ni que fóssim immortals.
Potser resulta més relaxant tenir en compte que un moment és una unitat de mesura de temps que dura 90 segons. Va ser establerta pels romans i va ser utilitzada també durant l’edat mitjana. Correspon a 1/40 d’una hora o 1,5 minuts. Vaja, que de moments sí que ens en queden bastants. Per cert ¿Quants moments porta el nostre Parlament tancat? No sento diputats queixant-se. ¿Donaran el sou a una oenagé? ¿Donaran el sou a una escola francesa especial per a advocats?
Ara ens amenacen amb una tardor d’ensurt o mort. Una altra vegada. Recordo el poema de Benedetti: “Aprovechemos el otoño, antes de que el futuro se congele y no haya sitio para la belleza, porque el futuro se nos vuelva de escarcha”. La tardor és de tots, nois.
El meu admirat Puigverd ha citat Václav Havel, l’intel·lectual que va ser president de Txecoslovàquia: “Cada dia tinc més dubtes, fins i tot de mi mateix, i com més enemics tinc, més em poso mentalment de part seva”. Posar-se al lloc de l’altre no és precisament l’esport nacional català.
