La clau

'Nutripolleces'

Fa falta sentit comú per desmuntar l'enfilall de bestieses que acompanyen les dietes miraculoses

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp15095893 barcelona 2 02 2011 sociedad para tema de nutricion infantil180903123731

zentauroepp15095893 barcelona 2 02 2011 sociedad para tema de nutricion infantil180903123731

Prenguin nota d’aquest nom: Anthony Warner. És el bioquímic que ha encunyat una paraula que hauria d’incloure com més aviat millor la RAE al diccionari: ‘nutripolleces’.El principal mèrit del conegut com ‘el chef cabreado’ és sistematitzar i posar ordre en unes propostes de sentit comú per desmuntar l’enfilall de bestieses alimentàries que acompanyen les dietes miraculoses, les modes i la beneiteria nutricional.

El fantàstic reportatge que Olga Pereda va firmar aquest diumenge sobre els denominats ‘superaliments’ explica (i desarticula) alguna d’aquestes ‘nutripolleces’. Com es deia en la informació, els ‘superaliments’, com Superman, no existeixen. Un afegiria: són, a tot estirar, Super Llopis.

La cosa és tan senzilla com desfer-se com més aviat millor de l’obsessió per menjar bé i substituir-la per l’objectiu de deixar de menjar malament. Els experts (de veritat) insisteixen: els cereals mil·lenaris són només antics, no millors; el sucre forma part de tots els aliments; la quinoa té els mateixos valors nutricionals quel’arròs integral, i així un llarg etcètera.

Quan un descobreix que el quilo de quinoa val gairebé tres euros més que el d’arròs integral comença a entreveure els motius que s’amaguen darrere d’aquesta tendència alimentària. La voracitat de la indústria agroalimentària per generar noves (i artificioses) necessitats en el consumidor.

Contradicció ecològica

Mención a part mereix la gran contradicció de molts productes ‘bio’ o ecològics. Carbassons impecables des del punt de vista del seu cultiu acaben sent un desastre mediambiental a l’haver de ser transportats sovint des d’ultramar i, sobretot, embolicats en el tan poc ecològic plàstic. I, a més, molt més cars. Els de Greenpeace s’han d’estar enfilant per les parets.

Notícies relacionades

I, per acabar, la ‘nutripollez’ portada a la cosmètica. Una marca de xampús ha decidit destacar a les seves etiquetes que el seu producte no té gluten. El súmmum. La demonització del gluten s’ha acabat convertint en una ofensa als celíacs. Aquesta proteïna, present en la majoria de cereals, és innòcua si no s’ingereix. Són ganes d’embolicar la troca en un tema que afecta desenes de milers de malalts crònics.

Doncs això, que la RAE beneeixi la paraula ‘nutripollez’.