Bombolla del lloguer i estudiants universitaris

Més enllà del preu de les matrícules universitàries, les més cares d’Espanya, a causa de l’apreciació que van experimentar en època de crisi i a la política de la Generalitat d’incrementar l’esforç econòmic de l’estudiant en detriment dels percentatges d’inversió pública, tots aquells que provenen de fora de l’àrea de Barcelona i que desitgen seguir els estudis de grau, postgrau o màster a la capital catalana han d’afrontar un problema suplementari: la dificultat de llogar un pis on establir-se durant la seva estada a la universitat. El problema és doble: trobar una vivenda en condicions (en el marasme d’anuncis que no es reciclen adequadament) i fer front als elevats lloguers de Barcelona, amb una mitjana per habitació de 429 euros, segons les dades de les agències immobiliàries.

L’auge dels pisos turístics i el final de les rendes antigues han fet més difícil el repte, tant pel que respecta a localitzar una oferta digna en plena bombolla del lloguer com en el fet de pagar preus desorbitats. El col·lectiu dels estudiants forans, provinents d’altres zones de Catalunya o d’Espanya, sol passar desapercebut, però el cert és que afronten circumstàncies complicades, a les quals han de donar resposta (si tenen sort) amb treballs esporàdics, amb estalvis o amb l’ajuda familiar, en una situació que restringeix notablement les possibilitats socials i educatives dels joves universitaris no barcelonins.