Ingredients per a una 'rentrée' sonada

Des que aquells grans magatzems decidissin convertir en notícia coses que irremeiablement passen tots els anys, sembla que l’inevitable s’hagi de vendre com a cosa excepcional. Em refereixo, per exemple, a la tardor, al Nadal, a l’estiu o a la tornada a l’escola. El que passa és que la majoria de les vegades gairebé té més pesl’anunci innecessari que allò que passa en realitat: qualsevol que tingui fills es gastaria els diners en material escolar, tot i que l’inici de curs no s’anunciés amb ‘jingles’, espots i ofertes de temporada.

Des de fa relativament poc temps la ‘rentrée’ literària semblava que s’havia encomanat d’aquesta moda: s’anunciava, sí, i acabava arribant, també. Però la d’aquest any sembla que hagi esclatat amb una força que multiplica la de cursos anteriors. No parlo de vendes ara, que també, sinó de senyals que apunten a una fama, més que publicitada, guanyada a pols.

És sabut que els llibres es publiquen seguint un calendari que marca cada editorial, que no s’improvisa. Que aquest any diferents editorials hagin decidit publicar als seus autors catalans més cotitzats i esperats –Rojals, Pàmies, Pedrals– al setembre és senyal que la tornada de vacances comença a agafar força al calendari literari; pot ser que no tanta com la diada de Sant Jordi, però molt a prop de la de les dates de Nadal. També ajuda la celebració, el setembre, de la Setmana del Llibre a Català, que ja ha començat, de fet, i s’allargarà fins al dia 16 amb una agenda plena de presentacions, taules rodones i activitats infantils.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

També sembla que alguns mitjans de gran abast tornen a obrir les seves graelles als espais dedicats als llibres; és el cas de Catalunya Ràdio, amb seccions més llargues per a Màrius Serra a ‘El matí...’ i confiança renovada i ampliada en David Guzmán, que farà doblet amb ‘Ciutat maragda’ i ‘Irradiacions’.

Si a tota aquesta quantitat li sumem la qualitat d’una crítica que sembla estar agafant autoconsciència més centrada en la literatura que en la figuració, tenim els elements per dibuixar una temporada en què valdrà molt la pena ser lector.