Una institució en crisi
Míssils ultres contra el Papa
El perill que representa per a la cúria romana ha incrementat les difamacions, bloquejos i silencis contra Francesc
zentauroepp44935470 beard180907181239
És evident que hi ha una onada de conservadorisme ideològic a escala mundial que ja fa bastants anys que s’estén. Però ara està ja manifestant-se d’una manera molt oberta i contundent, a cara descoberta i que no oculta el seu afany totalitari de menyspreu total a altres ideologies o formes de pensar. A la Unió Europea, malgrat les seves normes programàtiques i estatutàries basades en drets humans i democràcia, van començar a expandir-se aquestes idees ultraconservadores en països que havien sigut dictadures (d’esquerres) feia poc i on van començar a saltar llums vermells que expressaven alarmes de derives cap a dictadures (de dretes). També s’estenen a altres països.
L’èxit d’aquesta tendència va ser col·locar en el poder un antisistema ple de tics autoritaris i alarmants per a la llibertat com Donald Trump. Va ser un alè per a tots aquests corrents creixents al món. Avui ja a Espanya, aquestes tendències tenen missatgers en aquesta mateixa línia. En l’àmbit polític és molt evident i amb gran suport mediàtic. Gran èxit dels que es proclamen “sense complexos”.
Actituds i compromisos reformistes
Pel que fa a líders globals, només quedava i queda com a referència d’un missatge oposat a aquests ultres, el papa Francesc. Feia un mes que era pontífex l’abril del 2013 i vaig escriure un article expressant el meu impacte pel que en aquell breu temps havia expressat com a actituds: ‘Francesc o el valor dels gestos’. Va ser i ha sigut molt valent en mostrar els seus plantejaments d’“humanitat, bondat, tendresa, justícia, perdó”, paraules que reitera i que en la nostra civilització estan cada vegada més en desús.
Però ja se sap el que passa amb els qui tenen i afloren aquestes idees, actituds i compromisos reformistes davant els quals aspiren a mantenir intocable una organització en tota la seva podridura. Són molt nombroses les persones (fins i tot molts cristians) que pensen que la cúria romana era el més semblant al comitè central d’un partit soviètic. El seu afany a mantenir el que consideraven les 'seves’ essències els feia reaccionar contra qui volgués alguna reforma (commemorem ara els 50 anys de l’asfíxia militar a les idees de la primavera de Praga).
Doncs bé, al papa Francesc li van posar, des del principi, pals a les rodes, però el perill que representa per a aquesta cort els ha fet incrementar les seves accions amb difamacions, bloquejos, silencis i altres fórmules. Recentment un arquebisbe ha gosat acusar-lo ni més ni menys que d’¡encobridor de pederàstia! Ell, que està aixecant la catifa d’aquesta merda escatològica de l’Església, és acusat sense cap prova, altrament. ¡Que infame! Però tot es mou així en el si d’aquesta cúria podrida. Hi ha moltes persones que s’han allunyat de la fe pels escàndols i actituds de suposats “representants de Crist a la Terra”, (com ells es diuen) i de seglars intolerants i dogmàtics.
Moltes persones s’han allunyat de la fe per les actituds de suposats "representants de Crist a la Terra" (com ells es diuen)
No crec que existeixi el cel o l’infern, però estic segur que si aquest últim existís, estaria ple d’aquests clergues i altres fanàtics inhumans. Igual que en la ‘Divina Comèdia' de Dante. Alguns laics que conec, membres de la secta religiosa principal dretana, es refereixen despectivament a Francesc dient-li “el Papa peronista”. Això sí, ells són els que es donen farisaicament cops de pit i quan poden també en donen als seus “germans”.
Fa molt poc, el Papa va haver d’ocupar-se personalment a fons per canviar el catecisme i declarar “inadmissible” la pena de mort. Fa dos anys, va patir una carta personal molt crítica de gairebé 300 sacerdots retrògrads i algunes de bisbes. I s’han de recordar (són a internet) els diversos missatges contundents del Papa denunciant davant d’ells “les 15 malalties de la cúria” (7 de gener del 2015), les “resistències malicioses” a les seves reformes (22-12-2016) o també referint-se a “les intrigues i traïdors” interns. (22-12-2016). Més eloqüent, no pot ser.
La situació a Espanya
A Espanya, juntament amb diversos bisbes que critiquen en privat el Papa, molts d’altres callen. No se senten veus de defensa del seu cap a Roma davant dels atacs interns. Els qui van a missa cap escolta missatges en la mateixa línia dels valors que remarca Francesc i a cap temple ressonen en homilies veus fermes de condemna i petició de perdó per la pederàstia, escàndol mundial i també hispà.
Potser Francesc va anar a viure fora del Vaticà, no només per representar un altre estil de vida més d'acord amb l’esperit del sant el nom del qual va adoptar, sinó pel risc de ser assassinat pels 'seus’. Hi ha precedents...
