La intimitat dels estranys

Hi va haver un temps en què l’inici de la tardor –és a dir, el canvi mental que porta la nova estació– estava marcat per coses com l’estrena d’una nova pel·lícula de Woody Allen o un nou disc de Van Morrison. Anaves al cine, escoltaves música, i sabies que allò tenia sentit. Un mes abans, en ple agost, ens hauria incomodat com un plat fumejant de sopa de farigola, i en canvi al setembre oferia una calidesa privada, com de portes endins. Ara aquesta gent s’ha fet gran i ja no són tan puntuals, i nosaltres hem de buscar altres estratègies per entrar a la tardor. Una alternativa són els contes de l’últim llibre de Sergi Pàmies, amb un títol que convida a abrigar-se: 'L’art de portar gavardina' (Quaderns Crema). Un altre refugi són les fotografies del nord-americà Saul Leiter, que s’exposen a la galeria Foto Colectania, de Barcelona, i que per les seves atmosferes i jocs de colors resulten ideals.

Notícies relacionades

Saul Leiter, el gran mestre oblidat

Twitter era una cerveseria de Múnic

En realitat, les fotos de Leiter han estat tot l’estiu a la galeria del passeig de Picasso, però es pot dir que a partir d’ara -– fins al 21 d’octubre– es corresponen millor amb aquest temps. Leiter, que va morir el 2013 als 90 anys, va fotografiar tota la vida la gent de Nova York, i sobretot del seu barri, East Village. “Les coses misterioses passen als llocs més familiars”, deia. A la Colectania es pot veure una selecció àmplia de la seva obra. Entre les imatges en blanc i negre, nus femenins i escenes de carrer: nens que juguen, homes que fumen, ombres que no sabem què fan.

A començaments dels anys 50, Leiter va començar a fer fotos en color, una proposta en la qual treia la seva faceta de pintor. Són fascinants les combinacions de colors cridaners –el fulgor d’un paraigua vermell contra un fons nevat–, juntament amb els enquadraments que a primera vista no s’entenen. L’angle des d’on observa les persones dona a les imatges un aire distant, gairebé furtiu, que ens apropa la intimitat dels estranys. És aquesta intuïció a mig revelar, em sembla, tan present en les figures difuminades després d’un vidre entelat, que conté ara mateix un presagi de tardor. Vagin-hi, tornin a ell.