¿Quin jugador serà Arthur?

Al Brasil jugava més aviat en la posició deBusquets, el Barça l’ha fitxat per ocupar el buit deixat per Iniesta i Messi ha dit que li recordaXavi. Arthur va agradar durant la pretemporada, però els seus minuts en l’inici de curs, just abans que el cridés la canarinha, han sigut limitats. És una espècie d’incògnita fascinant per resoldre: li ha calgut poc temps per convèncer tothom que és un centrecampista diferent, però encara no està clar quin tipus de jugador serà al Barça. I potser les dues realitats estan relacionades: és tan bo perquè és indesxifrable.

Al Grêmio, on va dictar els temps de la final de la Copa Libertadores que va guanyar el seu equip fins que una lesió el va obligar a sortir del camp i tots els seus companys van semblar pitjors, formava al doble pivot d’un 4-2-3-1. Si diem que allà “feia deBusquets” és perquè, dels dos migcampistes, era el que baixava a rebre entre centrals i el que mantenia més la posició (el seu company Jaílson era un migcampista d’anada i tornada). Però en realitat, aBusquetsés a qui menys s’assembla del trio de centrecampistes màgics del Barcelona gloriós dePep Guardiola: comparteix amb Busquets la intel·ligència tàctica i la velocitat mental, però és pitjor defensor, més vulnerable físicament i la vocació que té és més d’actor principal que de corrector silenciós.

¿Però és més Xavi o és mésIniesta? Messiva dir en la seva recent entrevista concedida a Catalunya Ràdio que, per com protegeix la possessió de la pilota i per la fiabilitat per tornar-la, li recorda el de Terrassa. Si considerem queXavitenia un paper més pròxim aBusquets iIniestaun paper més pròxim aMessi dins d’una cadena de passades, la declaració de l'astre rosarino té molt sentit: Arthurés el receptor ideal de la primera passada del de Badia i està més acostumat a jugar a prop del migcampista que disfressat de mitjapunta.

Més a prop d’Iniesta

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Però hi ha un factor que, per mi, l’apropa més aIniesta. És la capacitat per eliminar rivals en conducció. Arthur pot ser desequilibrant no només a partir del passi: també a partir del driblatge. I en això el manxec era únic al centre del camp del Barcelona i pràcticament en el futbol europeu (potser nomésModrici ell han marcat diferències en l’elit a partir del domini absolut del futbol associatiu i el canvi de ritme en conducció de manera continuada en els últims 15 anys).

AArthur encara no li hem vist al Barça aquests eslaloms dansaires amb la pilota controlada, i per això en els seus primers mesos ha semblat més un especialista del control del joc que un interior amb desbordament. És lògic: per atrevir-se a fer-ho ha d’estar reforçat i consolidat, sentir-se el líder d’un centre del camp com ho era a Porto Alegre. No oblidem queModric a Madrid semblava intranscendent en els seus primers mesos i va tardar un temps a jugar al mateix nivell que al Tottenham. Però tenia les condicions per brillar, com les téArthurper convertir-se en el fitxatge més encertat del Barcelona en els últims temps.