Síndrome d'alcoholisme fetal
Adopcions responsables
Ser pare és un ofici dur i per a tota la vida. Quan la cigonya biològica porta un problema, no es pot tornar per Seur
zentauroepp44950005 orphan children have a meal at an orphanage in the southern 180908181052 /
És fàcil imaginar el calvari que pateixen els pares adoptius de criatures que han acabat per desenvolupar algun tipus d’anomalia relacionada ambl’alcoholisme dels seus progenitors biològics, alteracions que es tradueixen majorment en problemes cognitius,d’aprenentatge i comportament. Les enrabiades descomunals; els adolescents impossibles d’encarrilar. Un recent estudi de tres dels principals hospitals catalans revela que almenys la meitat dels nens adoptats a Rússia i Ucraïna, en els últims 20 anys, pateixen algun tipus de trastorn de l’espectre alcohòlic fetal. Només a Catalunya viuen uns 5.000 nois adoptats en l’anomenat 'cinturó del vodka'; això és, Rússia, Ucraïna, Bielorússia i les ex-repúbliques soviètiques, que ostenten encara avui una de les taxes d’alcoholisme més altes del món.
Als anys 90 hi va haver un boom d’adopcions internacionals. Es va posar de moda, per dir-ho així, i l’espai de l’extinta URSS, immersa en el caos, oferia un camí més lliure d’obstacles amb el salconduit dels diners. ¿Hi va haver certa ingenuïtat? Em temo que sí, que es va subestimar la càrrega que arrossegaven aquells nadons. Moscou no donava precisament en adopció els nens més superdotats. Se sabia, i no es va regular bé el procés. A Espanya es van expedir certificats d’idoneïtat amb massa alegria gràcies a un dels sistemes més laxos de tot Europa.
No pretenc assenyalar els pares; la majoria són herois, perquè estem parlant de nens que en determinats casos han patit un trauma emocional tan sever que els impossibilita per a la vida en família. Segons xifres no oficials, la taxa de fracàs –nens adoptats que passen a dependre del sistema de protecció de menors– se situa entorn de l’1,5%. Un percentatge petit que hauria d’aspirar al zero. No sembla ètic enviar de tornada una nena a l’Índia perquè tingui 13 anys en lloc de 7, com va fer una parella de Saragossa. Ser pare és un ofici dur i per a tota la vida. Quan la cigonya biològica porta un problema, no es pot tornar per Seur ¿O volem nens ‘prêt-à-porter'?
