¿Quin poder combat el canvi climàtic?

Aquest estiu, dues dimissions de diferent abast ens han cridat l’atenció: Assumpta Farran, directora general d’Energia del Govern de la Generalitat, i Nicolas Hulot, ministre francès de la Transició Energètica.

El 2 de juliol es va publicar a Facebook un vídeo de Hulot amb el primer ministre francès en el qual Edouard Philippe parla de 'col·lapse', citant el llibre homònim de Jared Diamond. Semblava un èxit, però un mes i mig després Hulot va dimitir. Paradoxal. O no. Perquè les polítiques es poden orientar de diferents maneres. I no és el mateix fer front a la crisi mediambiental i energètica i, per extensió, econòmica i social, reconeixent que per evitar el col·lapse s’ha de deixar de créixer –un anatema per al capitalisme–, que decidir posar en funcionament sis noves centrals nuclears per substituir energies fòssils, en lloc d’augmentar-ne les renovables.

Els lobis davant els ciutadans 

Hulot, doncs, ha dimitit pel poder dels lobis, propietaris dels diners, que no només han imposat les sis nuclears, sinó que han torpedinat les polítiques de fons que promovia –contra pesticides, transgènics, energies fòssils– i han doblegat Emmanuel Macron i Philippe.

Assumpta Farran, en el seu article-testament 'El pitjor que pot passar és que aquí no passi res’, publicat a finals de juliol a la revista 'La Conca 5.1', també parlava de les nuclears a Catalunya i es preguntava si no seria millor fer servir els diners que s’hauran de pagar a propietaris privats per allargar-ne la vida útil, en finançar l’energia solar. Farran diu a Twitter que ara mateix no creu en el camí de la política i que s’han de canalitzar els esforços en l’àmbit de les associacions, cooperatives, agrupacions que puguin incidir sobre el ciutadà.

¿La directora general ha dimitit perquè, i al marge de les seves opcions professionals, no veia cap voluntat d’actuar, de fer res? I, quan diu que els lobis energètics i de l’automòbil “no ho posaran fàcil", està parlant també de Catalunya?

El consum de combustibles fòssils ha augmentat, fins al juliol, un 3,4% en referència a les gasolines i el 2,2% als gasoils. Són dades de Cores, la Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petrolífers. Amb aquestes dades, ¿algú pot creure que de veritat es vol evitar un augment de 2ºC de la temperatura mitjana del planeta?

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Les elits i els seus representants polítics no estan interessats a combatre el canvi climàtic si això els pot privar del domini economicofinancer i polític. Necessiten el creixement permanent i la sang fòssil perquè surtin els números, i no els importen les persones. És fàcil de comprovar, fent un esforç per empatitzar amb les víctimes de l’escalfament global, contaminació, falta de treball, pensions, precarietat, malalties, pobresa, migracions, governança, alienació, persones mortes per omissió o acció.

No sabem què estem esperant per fer-los front i provar de viure d’una altra manera. És a les nostres mans, totes, juntes. Si no, llavors el col·lapse sí que serà definitiu.