Domènech, una dimissió rellevant
L'adeu manifesta el fracàs del projecte dels comuns, a qui només els queda com a figura destacada Colau, responsable en gran part del naufragi
jcarbo44510824 domenech180813132426 /
Quan Xavier Domènech es va fer càrrec del comissionat d’història de l’Ajuntament de Barcelona, la primera decisió que va prendre va ser fer fora Quim Torra com a director del Born Centre Cultural. Dimarts de la setmana passada va enfosquir la ja de per si fúnebre conferència del president amb l’anunci en paral·lel de la seva dimissió de tots els càrrecs públics. Va ser un sorpresa majúscula que si no va tenir més eco, va ser per la discreció de fer-ho públic només a través de Facebook, sense concedir declaracions ni oferir altres explicacions, refugiant-se en l’argument del cansament personal després de tres anys d’intensa dedicació a la política. No obstant, l’adeu de Domènech és la notícia més rellevant des que va començar el curs, ja que ennegreix el futur dels comuns i anticipa segurament la derrotad’Ada Colau en les municipals de maig vinent, tot i que encara no sapiguem en mans de qui.
Té raó el ministre Josep Borrell quan a Twitter de seguida va escriure que trobarà a faltar "el ferm missatge" de Domènech a favor de "la fraternitat entre tots els espanyols". En efecte, per tradició política i intel·lectual, gràcies als seus estudis com a historiador del republicanisme obrer i del sindicalisme, mai va flirtejar amb discursos hispanòfobs sobre el pretès caràcter irreformable d’Espanya. La seva dimissió manifesta el fracàs del projecte dels comuns que, després de guanyar les eleccions generals a Catalunya el 2015 i el 2016, havia de donar lloc a la creació del "nou PSUC del segle XXI", afirmava Domènech.
Incapaç de superar la seva enorme heterogeneïtat ideològica, les tensions entre federalistes, independentistes i equidistants, així com les caïnites lluites pel poder, Catalunya a Comú s’ha convertit en un artefacte autodestructiu incapaç d’oferir una línia clara. Després de la marxa de Domènech, només queda Colau com a figura pública destacada d’aquest espai, i ella és en gran part la responsable d’aquest naufragi per la seva tramposa equidistància (per exemple, ara descobreix que les manifestacions de la Diada són independentistes) i el gran fiasco de la seva gestió municipal.
