Zero en esforç

M’esbalaeix l’ànsia dels polítics per acumular títols, com sigui, perquè els ciutadans pensem que són molt més llestos del que, sens dubte, són. Perquè suposo que aquest és el motiu: engreixar-se el currículum amb un esforç molt relatiu i unes conseqüències nefastes. L’últim cas que hem conegut afecta la socialista Carmen Montón, amb una situació molt semblant a les ja sabudes –i àmpliament criticades– de Cristina Cifuentes i Pablo Casado. Tot i que tenen algunes diferències de matís, crec que a hores d’ara podem afirmar que aquestes persones, cobrant ja diners públics, van obtenir els títols de postgrau pel seu bon càrrec.

Desconeixements inexplicables

Entre convalidacions, misteriosos canvis de nota i treballs de final de màster dels quals amb prou feines coneixem la portada, es van emportar a casa el diploma sense queixar-se. Montón compta amb l’agreujant  que ha tingut molt més temps que els membres del PP per obtenir proves i defensar-se de manera consistent, sabent que la universitat que li va expedir el títol era sota sospita.

No obstant, ens hem trobat que ni tan sols sap on s’impartien les classes a les quals alguna vegada va assistir perquè, segons diu, no té carnet de conduir i anava amb taxi. O sigui, que no sap si les seves classes eren a Getafe o a Vicálvaro. Seria bo que els nostres representants públics sabessin, almenys, on van. No em sembla demanar gaire. A més de la seva sorprenent desorientació, Montón no va tractar amb ningú, va presentar el treball final abans de tenir-ho tot aprovat i el seu expedient va ser manipulat, lògicament al seu favor. Segurament, cap dels il·lustres alumnes menteixen quan afirmen que van fer el que els va demanar la universitat.

Notícies relacionades

Montón dimiteix pel seu màster irregular per no perjudicar Sánchez

Les notes de Montón es van modificar un cop havia acabat el màster

A hores d’ara, és innegable que a la Rei Juan Carlos uns quants van traficar amb els títols de màster. Però és impossible que no fossin del tot conscients que es tractava d’un postgrau massa accessible, de tot a cent. Excepte que estiguin acostumats a rebre un tracte de favor allà on van.

Montón ha fet bé a dimitir. No només perquè les seves explicacions no són dignes de cap representant públic que es preui, sinó perquè el seu propi partit ha sigut tremendament exigent amb les irregularitats detectades en els estudis dels membres del PP. El mateix va haver de fer Cifuentes i el mateix haurà de fer Casado si el Tribunal Suprem es pronuncia a favor de la seva imputació i el crida a declarar. És probable que a ells, i també a Montón, els sembli una estupidesa haver de dimitir per una cosa així. Però l’exemplaritat és molt important. L’esforç, també. I per saber que convé rebutjar qualsevol tracte de favor quan exerceixes un càrrec públic, no fa falta tenir un màster.