Montón retrata Casado

En tot just 100 dies, un canvi de cultura política sembla haver-se instal·lat a Espanya. En aquest període de temps, dos ministres del nou Govern de Pedro Sánchez (Màxim Huerta i Carmen Montón) han dimitit a causa de diferents irregularitats. Erigit en president de l’Executiu gràcies a una moció de censura en la qual va esgrimir l’exemplaritat davant del numantisme amb el qual el PP reaccionava alscasos de corrupció, Sánchez va aixecar una vara de mesurar que li ha suposat perdre dos ministres, una, Montón, fidel col·laboradora en la seva trajectòria política. La força de l’exemplaritat i el record del passat tan recent han convertit en virtut el que, objectivament, és un problema per a Sánchez. Dimitir sembla que ja no és un verb estrany en la cultura política espanyola.

Excepte en el PP. La dimissió de Montón per les irregularitats del seu màster a l’Institut de Dret Públic (IDP) de la Universitat Rei Joan Carles (URJC) deixa en una situació molt delicada el líder conservador, Pablo CasadoPablo Casado. A diferència de Montón, Casado està investigat judicialment pel seu màster. El Tribunal Suprem (TS) decidirà en els pròxims dies si l’imputa, ja que la jutge del cas aprecia "indicis de responsabilitat penal" en el títol que Casado va obtenir. Si Casado no fos aforat, ja estaria imputat, ja que la magistrada afirma que ha quedat "indiciàriament acreditat" que el màster s’utilitzava com a "regal o prebenda" sense cap mèrit acadèmic per a alumnes "amb una posició rellevant en l’àmbit polític, institucional o que mantenien vincles estrets d’amistat o de caràcter professional" amb Enrique Álvarez Conde, el responsable de l’IDP.

Tenen raó els portaveus del PP quan afirmen que el cas de Casado no és com el de Montón. El del líder del PP és més greu a l’estar ja judicialitzat. Si el TS decideix imputar-lo la seva situació serà insostenible. Però fins i tot si no és imputat, l’exemple de Montón deixa Casado a la intempèrie. Perquè resulta obvi que aprovar un màster amb només quatre treballs, sense anar a classe ni presentar un treball de final de màster no és l’habitual a la universitat. Si Casado vol dissipar dubtes, ha de fer públics els treballs, un exercici de transparència i de fiscalització, per cert, que és natural que també es faci amb la tesi doctoral del mateix Pedro Sánchez. L’exemplaritat és per a tothom.