40 anys trencant fronteres

“Al meu pare –Antonio Asensio Pizarro– sempre el vaig considerar un arquitecte mediàtic d’ambiciosos projectes, d’il·lusions i d’esperances. Un mestre convençut de la imprescindible sensibilitat que els mitjans de comunicació han de mostrar davant lesinquietuds dels ciutadans i delscanvis socials en qualsevol temps i lloc...” Quan ELPERIÓDICO DE CATALUNYA està a punt de complir els seus 40 anys, he recordat aquest pensament que vaig escriure el 20 d’abril de l’any 2015 amb motiu del 15è aniversari de la seva mort amb 53 anys.

L’Espanya que sortia de la dictadura

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA és, sense cap dubte, un dels principals projectes i puntals del Grupo Zeta, fundat el 1976, tan sols dos anys abans de la sortida als quioscos del nostre estimat diari, el 26 d’octubre de 1978. Era un diari necessari en aquell moment. Un diari popular, de qualitat, que narrés i expliqués la realitat d’una nova Espanya que sortia de la dictadura i s’endinsava amb incertesa, però amb un ànim irrefrenable, al camí de la democràcia i de les llibertats.  La defensa d’aquests valors innegociables ha sigut l’ensenya del diari, i ja figuraven en el primer paràgraf dels seus principis fundacionals: EL PERIÓDICO naixia amb el compromís de ser un mitjà de comunicació democràtic per contribuir primer a la construcció d’un règim de llibertats i ajudar després a consolidar-les, recolzant la incorporació de Catalunya i Espanya al projecte d’una Europa unida.

Aquests principis poden sonar avui a una cosa bàsica i poc original, però en el context de 1978, anys turbulents i convulsos i amb una Europa que encara apareixia una mica desdibuixada i a la qual Espanya ni pertanyia, ni estava ni se l’esperava, té moltíssim valor i revela una profunda clarividència de compromís amb la democràcia. En el dia d’avui, a punt de complir el seu 40è aniversari, el lema “per a gent compromesa” apareix en la primera línia de la portada d’EL PERIÓDICO. Gent compromesa amb els drets humans, amb la tolerància, amb la pluralitat, amb el progressisme, i respectuosa amb el compliment delsprincipis constitucionals.

 

Sé, perquè així m’ho han explicat amb emoció, que la nit del 25 d’octubre de 1978, la vigília que el nou diari sortís al carrer, va ser frenètica, intensa, similar al sentiment de les setmanes anteriors en què es va anar dibuixant i traçant el diari. Aquella nit, el meu pare es va arremangar com un més, acompanyat pel seu amic i director històric del diari, Antonio Franco, i nombrosos redactors a qui els nervis els devorava el cos, per posar a punt el primer exemplar que seria distribuït en hores.

Fidels a l’essència del bon periodisme

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Han passat 40 anys i, malgrat les dificultats viscudes en diferents etapes, EL PERIÓDICO DE CATALUNYA ha sigut un èxit rotund gràcies sens dubte a la continuïtat en el treball dels directors, dels periodistes i de tot el personal de l’empresa, que s’ha esforçat i sacrificat per mantenir viu aquest gran projecte. Com recordava al principi d’aquest article, els mitjans han de ser atents a les inquietuds ciutadanes en qualsevol temps i lloc.

I així ha complert, compleix i complirà EL PERIÓDICO. En plena revolució tecnològica i gràcies a l’empenta d’internet, ha trencat fronteres i arriba avui a milions de lectors a tot el món amb les seves edicions globals. Hem aprofitat els desenvolupaments tecnològics per ser més competitius, però sense oblidar mail’essència del bon periodisme: professionalitat, independència, rigor, rectitud i afany de servei als ciutadans perquè exerceixin amb maduresa i criteri el sagrat dret a la informació. Aquests objectius són irrenunciables i són els que ens fan ser millors cada dia. Gràcies a tots, i especialment als nostres lectors, per continuar confiant en nosaltres.