Armes espanyoles i Aràbia Saudita, amb les bones intencions no n'hi ha prou

Al marge de la decisió final del Govern d’enviar les 400 bombes a l’Exèrcit de l’Aràbia Saudita, és d’agrair que, per casualitat, equivocació o simplement sense voler, hi hagi hagut en el Ministeri de Defensa una veu assenyada i coherent en relació amb l’exportació d’armes espanyoles. Tot i que la resolució sigui que res canviï, perquè res canviï, l’assumpte mereix una anàlisi.

Quatre qüestions clau

Comencem pel principi. Espanya és una de les principals potències exportadores d’armament del món. Segons les dades de l’últim informe del SIPRI sobre la temàtica, se situa al setè lloc mundial entre el 2013 i el 2017, només per darrere dels EUA, Rússia, França, Alemanya, la Xina i el Regne Unit. Diguem que Espanya està en el G-7 dels exportadors d’armes de manera més que consolidada. El segon punt a tenir en compte és identificar el pes de l’Aràbia Saudita en el gruix de les exportacions espanyoles. Seguint amb la mateixa font de dades, el regne alauita és el tercer comprador d’armes espanyoles més gran en el període esmentat. Tercer, els dos governs han firmat acords de cooperació en defensa pel qual s’estableixen dues qüestions fonamentals: garantir les exportacions d’armes amb una vinculació de Govern a Govern –quan l’habitual és que es limiti a la relació entre l’empresa exportadora i el Govern importador– i dotar de caràcter confidencial les relacions militars entre els dos països. Partint d’aquests acords, l’Aràbia Saudita intentarà amb tots els seus mitjans que no es cancel·li cap venda d’armes al seu Exèrcit, perquè això qüestionaria la seva actuació en la guerra del Iemen i posaria sobre la taula les seves vulneracions del dret internacional humanitari. Ben segur que la pressió que exerceix sobre el Govern espanyol en aquest sentit és més que considerable. En quart lloc, Navantia–empresa pública, deficitària, situada en un dels llocs amb més índexs d’atur de l’Estat– diu que ja està treballant en la fabricació de cinc barcos de guerra per a l’Armada saudita, cosa que suposarà l’ocupació de 6.000 treballadors durant cinc anys. A això això cal sumar-hi la bel·ligerant actitud del comitè d’empresa de Navantia per defensar els llocs de treball i la convocatòriad’eleccions anticipades a Andalusia.

Amb tot això, les bones intencions de la titular del Ministeri de Defensa no podien anar més enllà, malgrat que amb la llei a la mà Espanya no hauria de vendre cap tipus d’armament a l’Aràbia Saudita, un país que des del 2015 és un dels principals actors militars en la guerra del Iemen, amb un actiu ús de tota la seva potència militar per guanyar la guerra i que no respecta ni civils, ni nens ni res –com sol ocórrer en totes les guerres–. Més encara quan existeix un criteri específic de la llei 53/2007, de 28 de desembre, sobre el control del comerç exterior de material de defensa i de doble ús, segons el qual queda explícitament prohibit exportar material de defensa a països en conflicte armat o on es vulnerin els drets humans. De fet, tenint en compte la intensitat amb què Espanya ven armes a la monarquia saudita, per al Govern espanyol, l’Aràbia Saudita és un recés de pau i el paladí dels drets humans. Però no, afortunadament no som tan ingenus i, sent coneixedors del risc que les armes exportades poguessin ser utilitzades en els atacs al Iemen, el Govern espanyol ha aconseguit que l’Executiu saudita hagi firmat clàusules d’ús final per les quals assegura que les armes espanyoles no seran utilitzades en la guerra. No som tan ingenus: L’Aràbia Saudita compra armes, està en guerra, però justament les espanyoles no les utilitzarà mai.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Espanya no hauria de vendre armes a l’Aràbia Saudita, ni bombes, ni corbetes.  Els barcos de guerra són vitals per a l’estratègia militar saudita en la guerra del Iemen, són necessaris per realitzar bloquejos marítims i impedir l’arribada de subministraments al seu enemic i fins i tot poden servir per bombardejar des del mateix barco. Les armes que s’enviïn a un país en guerra seran per a la guerra i sabem que les víctimes seran, com sempre, la població civil.

El que està passant al Iemen no és gaire diferent del que passa a Síria. Em pregunto si els qui defensen la venda d’armes a l’Aràbia Saudita, acceptarien fabricar i vendre barcos de guerra per a l’Exèrcit de Bashar al-Assad. La conclusió a què hem arribat vostè i jo sembla que és la mateixa a què va arribar la titular de Defensa, qui molt probablement no ha pogut fins ara fer el que hauria hagut de fer: cancel·lar tota exportació d’armes a l’Aràbia Saudita.