Hongria, més a prop del Kremlin que de Brussel·les

Si Hongria i Polònia fossin avui països candidats no assolirien el mínim democràtic per entrar a la UE. El problema és que són dins i no existeixen mecanismes d’expulsió, només els de sortida iniciada per un país membre a través del cèlebre article 50 del Tractat de la Unió Europea, el que regula l’actual brexit.

El pas fet per l’Europarlament no té precedents. Aquesta setmana va recomanar aplicar l’article 7 del mateix tractat a Hongria. Tracta de "la promoció i protecció dels valors de la Unió". La votació va ser contundent: 448 vots a favor i 197 en contra. Una conseqüència podria ser la pèrdua del dret de vot. La mesura equivaldria a una suspensió efectiva de pertinença, revisable, perquè no és una expulsió.

Serà un procés complex, no automàtic en què Hongria compta amb el recolzament de Polònia, el següent en la llista. El full de ruta és desconegut, i té riscos. Els caps d’estat i primers ministres de la Unió Europea són addictes a les cimeres d’infart, en les quals deixen els assumptes més difícils per a l’últim minut, en què es juguen el tot-res del futur de la UE. Aquesta parsimònia no és tancredisme marianista, sinó devoció per Hitchcock.

L’estat de dret

No es penalitza l’Hongria del xenòfob Viktor Orbán per negar-se a acceptar migrants (no és l’única), o rebutjar musulmans que, segons ell, posen en risc la identitat nacional del seu país, o per ser molt fatxa. Al Govern d’Hongria se'l condemna per retallar greument la llibertat de premsa, accelerar l’expulsió d’oenagés i criminalitzar l’ajuda al refugiat. Amnistia Internacional afirma que les lleis aprovades per Orbán amenacen la mateixa societat civil. El que castiga l’Europarlament és la minva de l’Estat de dret.

Orbán ha passat del furibund anticomunista defensor dels valors democràtics, el 1989, quan es van desplomar els sistemes comunistes a Europa de l’Est, a coquetejar sense objeccions amb l’autoritarisme de Vladímir Putin. També controla els mitjans de comunicació i s’envolta d’una elit d’oligarques agraïts. Hongria, més a prop del Kremlin que de Brussel·les

Per a Putin, el joc de fons es desenvolupa sobre el tauler de la guerra freda. Té necessitat d’un matalàs protector físic i psicològic (memòria de Napoleó, Hitler). Per això prova de recuperar les peces conquistades per Occident. Ja té Crimea i una part d’Ucraïna.

El líder rus ha aconseguit projectar una imatge idíl·lica d’ell mateix en gran part de l’esquerra europea. Es ven com a hereu de l’URSS i dels valors comunistes, de ser l’única oposició a Wall Street, quan en realitat dirigeix un règim autoritari que practica el capitalisme més salvatge.

El problema és el context perquè la UE s’enfronta a dos desafiaments simultanis que podrien gripar el seu motor, el polític que no va gens bé des del 2008, i l’econòmic.

Un és el 'brexit', que sembla dirigir-se a un no acord, una cosa dolenta o pèssima per a l’un, l’altre o tots dos, depèn de la propaganda que es vulgui escoltar. En l’assumpte hongarès, han saltat en defensad’Orbán  el sector dur del brexit amb Nigel Farage al capdavant. Els tories van votar contra la sancions a Budapest.

(Els eurodiputats del PP van aconseguir un dels exercicis més grans d’imaginació i pluralisme perquè es van dividir i van votar les tres opcions: en contra, a favor i abstenció. Ningú podrà acusar-los de falta de cintura).

El Regne Unit ha sigut un cavall de Troia. Treure-se'l de sobre no serà una desgràcia a mitjà i llarg termini, però passa en un moment d’extrema debilitat de la UE. Als casos d’Hongria i Polònia caldria sumar-hi els cada vegada més euroescèptics República Txeca i Eslovàquia.

Hi ha riscos de fractura a Àustria, on l’extrema dreta xenòfoba controla el Ministeri d’Interior, i a Itàlia, capdavanter de l’antiimmigració. El discurs de la por aconsegueix vots també a Suècia. Els idíl·lics escandinaus ja són al mateix barco que els francesos i alemanys. Vivim un greu desafiament.

Les excepcions portuguesa i espanyola

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Portugal i Espanya es mantenen com a excepcions en aquest mar d’oportunisme delictiu, però no per gaire temps. Han pujat a l’escenari dos demagogs que busquen, sense importar el preu, una bandera xenòfoba que de vots (una altra més per a la seva col·lecció excloent).

Hi ha alguna cosa en joc més important que Orbán i Hongria. Estan en joc els principis i valors democràtics que van impulsar el somni de la UE. Denunciem fòbies racistes, però els mateixos drets en perill a Budapest i Varsòvia estan en risc d’extinció en el Mediterrani. La democràcia hauria de ser un tot, no viatja per peces separades a gust del consumidor.