A PEU DE CARRER
Impostos: quant i com
De fet, un dels frens principals en la lluita contra la pobresa i la desigualtat en països en desenvolupament és la terrible fragilitat dels seus sistemes tributaris.
/
Assistim a un pic del debat sobre la tributació a Espanya: una combinació d’ideologia, percepcions, egoismes i expectatives sobre més despesa social.
Els impostos són un assumpte tan simple en els seus principis com complex en el seu desplegament. Incideixen en la desigualtat i la cohesió. Permeten finançar polítiques socials. És freqüent advocar per menys impostos i exigir qualitat i universalitat sense retallades, en salut, educació o pensions: l’impossible. De fet, un dels frens principals en la lluita contra la pobresa i la desigualtat en països en desenvolupament és la terrible fragilitat dels seus sistemes tributaris. Per això, a qualsevol país, han de ser prioritat.
Apunto algunes dades per desmuntar mites:
Espanya recapta poc i malament: malgrat haver recuperat el volum precrisi, la hisenda espanyola té una bretxa de 7 punts del PIB respecte a la mitjana europea.
El sistema s’ha fet més regressiu: el 20% més pobre de la població dedica a impostos la mateixa part de la seva renda que el 10% més ric. El 83% del recaptat ve de les famílies. Abans de la crisi era el 74%.
L’impost de societats
El quid està en el discutit impost de societats que ha caigut a la meitat de la seva recaptació (20.000 milions menys) quan les grans empreses han recuperat els nivells de beneficis i resultats. És un impost regressiu a la pràctica: les pimes tributen al 15% efectiu, mentre que els grans grups empresarials ho feien al 6,4% el 2016. No hi ha l’argument de la tributació prèvia de beneficis repatriats. El 2007, aquests grups tributaven el doble en societats i comptaven amb una presència global similar a l’actual. Hi ha gairebé mil filials de l’Ibex en paradisos fiscals.
Algunes mesures que poden considerar-se ben orientades són:
1. Per a societats es planteja assegurar un mínim del 15% a grans empreses, per sota del qual no s’aplicarien deduccions ni exempcions, que es revisaran. S’enduriria el tractament dels “actius fiscals diferits” que han permès a diverses empreses de l’Ibex 35 contribuir menys.
2. Els impostos a la banca i a les transaccions financeres tenen recorregut i Espanya hauria d’impulsar-los a la UE.
3. Ens trobem entre els països europeus que menys recapten per IRPF. A més de revertir la nociva reducció del tipus màxim realitzada pel PP, i augmentar-lo per a les rendes per sobre de 140.000 euros, calrevisar les deduccions que minen la seva capacitat recaptatòria i la seva progressivitat.
4. Hi ha ampli espai per a 'impostos verds’ que fomentin pràctiques sostenibles. Mirant que no es converteixin en nous impostos al consum.
5. Existeix consens sobre la necessitat d’un impost a les grans empreses tecnològiques, que eludeixen impostos a través d’enginyeria fiscal, i competeixen deslleialment.
Notícies relacionades6. La lluita contra el frau, per ser creïble, haurà de començar per una revisió de la llista de paradisos fiscals espanyola davant de la desdibuixada llista europea: ara inclou Namíbia, però no les illes Caiman.
Les xifres mostren que països amb sistemes tributaris potents, tipus elevats per a rendes altes, baixes exempcions i control del frau són més productius i menys desiguals. Durant la crisi, i en anys posteriors, hem anat en la direcció contrària: menys recaptació, més regressiva. Mentre s’aborda la necessària reforma integral del sistema fiscal espanyol, urgeix reduir la desigualtat i lluitar contra la pobresa i l’exclusió amb una despesa social ben dirigida. Coratge per tirar-la endavant.
