Finestra de socors
Una setmana fabulosa
Els únics arguments que troba l'oposició per enderrocar el president són els suposats defectes de la seva tesi doctoral
GRAF753. MADRID, 12/09/2018.- El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, durante su intervención en la sesión de control al Gobierno hoy en el Congreso. EFE/Juan Carlos Hidalgo /
Que bona que va ser la setmana passada. Que magnífica. Va ser segurament la millor setmana per als espanyols en l’últim mig segle. Si va ser bona, que ens vam poder permetre el luxe que el problema més greu fos una tesi doctoral i si el seu autor havia copiat o no. És el que més preocupava els representants màxims i legítims de milions de votants de tot el país. Fa anys els presidents de govern queien perquè, per exemple, havien mentit a l’assenyalar els culpables d’un atemptat terrorista en qui havien mort prop de 200 persones en trens de rodalies. Abans d’aquest, un altre president també va perdre la presidència perquè sota el seu mandat el Ministeri de l’Interior havia organitzat una força paramilitar il·legal que caçava terroristes. En temps més recents, un tercer se’n va anar a casa perquè el partit al qual pertanyia havia sigut condemnat per corrupció. Però això passava en una altra era, sí, antigament, quan teníem problemes.
Ara en canvi, vivim una època tan feliç i mancada de dificultats que l’oposició per enderrocar el president els únics arguments que troba són els suposats defectes de la seva tesi doctoral. I amb aquest assumpte la premsa ha estat entretingudíssima diversos dies. Tot un luxe. No crec que gaires països puguin presumir que els seus legisladors dediquin les seves intervencions a la Cambra a assumptes d’aquesta índole a falta d’altres de més urgents. Però així estem.
Els nous treballadors pobres de qui parlava aquest diari en portada dissabte; les meves amigues més grans de 50 que no troben feina i, si estan al límit ara, imaginin-se com estaran quan no tinguin jubilació per no haver cotitzat; els joves que enllacen un contracte temporal precari i abusiu amb l’altre; els desbaratats costos de la vivenda; el milió de persones que va sortir al carrer en la Diada i l’embolic de convivència que hem de resoldre d’una vegada; els narcopisos del Raval; la voracitat de la societat de consum; la degradació del medi ambient; la ultradreta xenòfoba galopant... tot això, pel que sembla, ja està solucionat. No me’n sé avenir.
