Guerra a la Gran Bretanya entre partidaris del 'brexit' suau i el dur

Asseguren els qui a Brussel·les coneixen els racons de les negociacions del brexit entre la Unió Europea i el Regne Unit que les dues delegacions ja s’han posat d’acord sobre el 80% de les qüestions. Un gran avenç, sens dubte, però el 20% restant el formen les qüestions més difícils i més difícils de quadrar. En aquesta porció sense aclarir estan el mercat únic, la frontera amb Irlanda i una altra qüestió que sempre ha estat allà, però que fins ara no s’havia abordat obertament encara, Gibraltar. Madrid s’havia assegurat el poder tenir paraula en aquest punt i la visita ahir a Madrid del negociador europeu, Michel Barnier, serveix per definir i concretar les posicions sobre el Penyal en el futur. 

Mentrestant, a Londres, la guerra entre partidaris d’una sortida amb acord o sense es fa cada dia més acarnissada. Christine Lagarde s’ha sumat a la panòplia artillera de la primera ministra, Theresa May, i el seu ministre d’Hisenda, Philip Hammond, en defensa de la versió suposadament suau proposada per May, coneguda com la versió de Chequers, des d’on la va presentar al seu dia.

La directora del Fons Monetari Internacional (FMI) va avisar que qualsevol solució portarà costos per a tots (és necessari recordar que el brexit tindrà costos per a tothom), però la versió dura, molts més per alRegne Unit. En realitat, l’informe anual sobre el creixement en aquest país, motiu de les declaracions de Lagarde, ja no presentava un panorama massa encoratjador. I això que la separació amistosa, la menys amistosa o la separació sense acord encara no s’ha produït.

Enfrontament

Notícies relacionades

Borrell: utilitzarem el 'Brexit' per aconseguir coses positives a Gibraltar

L’error convergent

A començaments d’aquest setembre va cantar un verderol, un yellowhammer, que és com es coneix en anglès a aquell tipus de cadernera. Era el nom d’un document confidencial, que aviat va deixar de ser-ho perquè algú casualment el va fotografiar i va difondre, en què s’apuntaven els mals que caurien sobre el Regne Unit si no hi havia acord. Entre d’altres, el document pronosticava una reducció de la despesa pública, unendeutament anual més gran i, una cosa molt sensible en un país que és una illa, com és el caos a ports i aeroports.

L’enfrontament s’ha accelerat en aquests últims dies. Perquè el rellotge va corrent cap a març de l’any vinent, però també cap a una altra cita molt més propera que pot definir la destinació final del brexit, però també el de May i el del seu Govern. La cita és a Birmingham el 30 de setembre, quan comença la conferència anual del Partit Conservador. Allà els partidaris més encesos del brexit dur, fins i tot del brexit sense acord, encapçalats per l’exministre d’Afers Exteriors, Boris Johnson, intentaran l’assalt al lideratge del partit. I d’aconseguir-ho, totes les altres coses caurien com un castell de cartes en un episodi de guerra interna i de traïcions al si d’un partit molt donat a solucionar els conflictes per aquesta via una mica tavernària. Perquè no s’ha d’oblidar que l’origen del brexit no és cap altre que la disputa pel poder al si del partit tory. En comptes de cantar un verderol, potser grallaran els corbs.