Els Estats Units, fora de la llei

La criminalització de la barbàrie no va amb els Estats Units, tret que políticament li pugui interessar. No és una novetat. L’ofensiva iniciada per John Bolton, conseller de seguretat de Donald Trump, per fer desaparèixer de la faç de la terra elTribunal Penal Internacional, posa de nou en relleu la seva voluntat no només de mantenir-se al marge del dret internacional, sinó de recórrer als mitjans que siguin necessaris per a la protecció dels seus funcionaris i agents davant d’aquesta jurisdicció. Per exemple, com s’acaba de donar a conèixer, quan per part del Tribunal es pretén iniciar investigacions sobre la seva intervenció en la guerra de l’Afganistan o els abusos d’Israel als territoris palestins.

Acusacions d’ineficaç i perillós

Fa pocs dies, davant de membres de la Federalist Society reunida a l’Hotel Mayflower de Washington, aquest diplomàtic va deixar anar que el tribunal internacional és un instrument neocolonialista europeu l’únic objectiu del qual és perseguir els EUA. Que és ineficaç i perillós i que el seu Govern prendrà totes les mesures que calguin per protegir els ciutadans nord-americans contra les iniciatives del tribunal. Així, actuarà contra els seus jutges i fiscals, a qui vetarà l’entrada al país i congelarà els actius financers. I, a més, procurarà asfixiar-lo per evitar que altres països col·laborin amb aquesta jurisdicció internacional. A tall de concreció d’aquesta nova ostentació d’imperialisme de vella tradició, Bolton va afirmar que prendran nota de qualsevol país que col·labori en una investigació contra els Estats Units i que, a més, ho recordaran a l’hora de fixar l’assistència internacional, l’ajuda militar i compartir dades d’intel·ligència. Sens dubte, una diplomàcia contundent.

Certament, aquesta voluntat expressa de l’actual presidència nord-americana de quedar satisfetament i provocadorament al marge de la llei internacional no és nova. Des de la creació del tribunal pelTractat de Roma del 1998 no va ser vist amb bons ulls. Quatre anys després, durant de la presidència de George W. Bush, el Congrés va aprovar la llei de protecció del personal de servei nord-americà d’agost del 2002 (l’American Servicemembers Protection Act), per la qual es va prohibir l’extradició de qualsevol ciutadà dels EUA al Tribunal i qualsevol investigació pels seus agents judicials. Actualment, entre altres estats, també han rebutjat quedar sota aquesta jurisdicció penal situada a la Haia, Rússia, Israel, la Xina, Cuba, l’Índia  i l’Iraq.

Les investigacions que pot realitzar el Tribunal Penal Internacional es refereixen a delictes de genocidi, crims de lesa humanitat i de guerra així com elsd’agressió. Delictes que per la seva gravetat i transcendència són imprescriptibles. Amb aquest objectiu, actualment desenvolupa investigacions oficials a la República Centreafricana, al Sudan (Darfur), Geòrgia i a la República Democràtica del Congo.   

Que mai puguin quedar impunes és una qüestió de salut pública en defensa de la dignitat de l’ésser humà i delsvalors de la comunitat internacional. La raó de ser d’aquest tribunal va tenir el seu precedent més pròxim en els greus esdeveniments del genocidi iugoslau (1991-1995) i de Ruanda (1994). Sense oblidar, és clar, els tribunals internacionals de Nuremberg i Tòquio que van jutjar els crims comesos durant la segona guerra mundial i que aleshores van tenir el suport dels Estats Units. Per això, incorren en una flagrant contradicció que neguin el pa i la sal a aquest tribunal i ara, a més, duguin a terme aquesta ofensiva diplomàtica en contra seu, que revifa la teoria de la seguretat nacional i el l’àrea privada que en el seu temps havien aplicat, per exemple, davant de qualsevol denúncia sobre les dictadures a Llatinoamèrica, que van protegir sense cap complex.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aquesta arrogància i menyspreu instrumental a les institucions de dret internacional es mostra amb tota la seva cruesa en els arguments exposats per Bolton. Quan en la reunió de l’Hotel Mayflower se li va plantejar –per allò de la coherència– per què els Estats Units no es retiraven també de les Nacions Unides, no va tenir inconvenient a respondre que en aquest cas no valia la pena perquè ja disposen de veto en el Consell de Seguretat. Així són les coses i així són els demolidors límits amb què es troben aquestes institucions supranacionals de salvaguarda dels drets humans.

Uns límits que amb l’incondicional recolzament del soci nord-americà, li permeten a Israel  viure al marge del dret internacional i mantenir còmodament un règimd’'apartheid’ als territoris palestins.