El necessari record de Néstor

He d’agrair a Rafael Anson que hagi dedicat un article a Néstor Luján, que va morir fa 23 anys. La seva cultura era immensa, i no era fruit d’una herència familiar. No era previsible que una família no barcelonina i sense antecedents culturals es trobés amb l’aparició d’un noi que trencava totes les hipòtesis del seu futur.

Néstor Luján i jo vam ser cunyats i ens teníem un gran respecte mutu: el positiu respecte a les diferències. Ell es va llicenciar en Filosofia i Lletres, es va apassionar per la història i alhora per la gastronomia. Cito aquests dos temes, que va conèixer a fons, per emmarcar-lo com a autèntic expert en totes les matèries a les quals s’apropava.

Si en alguna reunió es parlava d’ocells, per exemple, en una futura trobada amb els seus amics podia parlar dels ocells amb una autoritat indiscutible. Jo em quedava sorprès. És evident que era un gran lector, però amb això no en tenia prou: era un increïble assimilador.

Recordo que un dia uns amics ens van ensenyar uns arbres que havien plantat al seu jardí, i Néstor, sense dubtar, ens va explicar les característiques d’aquella espècie. És cert que tenia una magnífica biblioteca, però no només la "tenia", sinó que se la "sabia".

Penso en Néstor i en el valor de la curiositat, que és un gran instrument vital. Rafael Anson ha volgut recordar, i ho agraeixo una vegada més, l’aniversari ja llunyà de Néstor Luján, que va morir molt poc després de fer un tast de whisky que va demanar a la seva germana. Jo estava al costat de Néstor quan va demanar aquell petit plaer que seria l’últim per a ell. Potser algú no ho entendrà, però jo penso en la importància dels detalls, tant en l’esplendor de la vida com en els moments de crisi.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Néstor Luján va ser capaç de ser creatiu tant en la tendresa com en el sarcasme.

Es va trencar una vida molt potent. I penso que quan el van convocar per ser membre de l’Acadèmia Internacional de Gastronomia, distingien un escriptor que estava explorant tots els gustos de la vida.