Un dels seus

Pablo Casado és un portent, un superdotat, tot i que per no aclaparar-nos ho dissimuli, prodigant nicieses en els seus discursos i declaracions. Era un home normalet, fins i tot mediocre, que va tardar cinc anys a treure’s dos cursos de la carrera de dret a Icade, i de sobte va sortir elegit diputat, es va canviar al centre Cardenal Cisneros i es va tornar llestíssim, aconseguint aprovar la meitat de les assignatures de dret en només quatre mesos, mentre exercia dos treballs; una proesa que ni Einstein podria emular.

Espanya és un país caïnita, on preval l’enveja, i llengües insidioses ataquen Casado per unes petites irregularitats en què hauria incorregut al cursar un màster, que va obtenir amb excel·lents sense assistir a classe i sense presentar-se als exàmens, ¡menudeses! El geni del PP s’enfrontava a una possible imputació pel Tribunal Suprem (és un aforat, com uns altres 250.000 polítics i funcionaris; si la llei és igual per a tothom, hauríem de ser aforats els 46 milions d’espanyols), però això no l’ha inquietat; Casado afirma, amb la mateixa tranquil·litat amb què Rajoy va anticipar que la infanta Cristina sortiria neta de pols i palla del seu judici, que a ell no li passarà res i pel que estem veient té raó.

Arxiu de la investigació

Per començar, algú ha esborrat dels ordinadors de la universitat Rei Joan Carles I més de 5.000 correus relatius al seu màster -per distracció, sens dubte, no s’ha de veure allà mala intenció; el fiscal Luis Navajas -que deu els seus dos ascensos al PP- ha recomanat l’arxiu de la investigació (la fiscalia té coses més importants que fer, com perseguir els blasfems) i dona la feliç casualitat que la sala penal del TS que ho jutjarà està integrada- tret d’una excepció- per jutges afins al PP, com Pablo Llarena- bon amic de Jorge Fernández Díaz-, el nomenament del qual com a magistrat del TS va ser impugnat, per irregular i improcedent, per dos vocals del CGPJ i per Jutges per a la Democràcia, associació que va interposar un recurs que va ser degudament arxivat pel TS, el president del qual és el gran valedor de Llarena, Carlos Lesmes, també president del CGPJ i àngel de la guarda del PP. (No és cert que el PP hagi perdut tot el seu poder, continua controlant la cúpula del poder judicial; n’hi hagi prou amb assenyalar, com a mostra, els qüestionables mètodes fets servir pel senyor Lesmes per impedir el reingrés en l’Audiència Nacional del jutge De Prada, qui va gosar condemnar el PP en el cas Gürtel: avís per a navegants, mentre Carlos Lesmes sigui president del CJPJ, atrevir-se amb el PP té conseqüències. El fiscal Navajas ha pres nota).

La dona de Llarena aspira a ser vocal del CGPJ, per a la qual cosa previsiblement necessitarà els vots del PP, que Casado presideix; sembla que hi ha un clar conflicte d’interessos que hauria d’induir Llarena a abstenir-se de jutjar a Casado, però Llarena és un patriota i dels patriotes no es dubta.

Un altre membre del molt conservador tribunal és el jutge Marchena, l’ascens del qual al TS amb els vots del PP i CiU també va ser polèmic, i que durant el seu acompliment al Suprem ha arxivat per sistema totes les causes contra el PP (és un home agraït). Recentment s’ha airejat un escàndol relatiu a l’heterodoxa assignació d’una plaça com a fiscal a la seva filla Sofia, que anava per a jutge -i per tant no podia ser fiscal- i per a qui es va crear del no-res una plaça que no existia: es van convocar 35 places de fiscal i se’n van concedir 36. (No entenc l’escàndol: quan una té un pare influent, el normal és que no hagi d’ajustar-se a les regles que regeixen per als desgraciats amb pares insignificants).

La reputació de la justícia espanyola

Aquesta sala penal és també la que jutjarà els polítics catalans a la presó, i ja ens han anunciat que se’ls imposarà una sentència molt dura; tot i que només fos per les aparences i pel què diran i fins i tot per la reputació de la justícia espanyola (si és que a ses senyories els importa) hauria d’evitar-se que la fiscalia i el tribunal tractin amb benevolència al president del PP i amb extrema severitat als polítics independentistes, però no tindrem aquesta sort, la justícia és seva.

Notícies relacionades

La fiscalia s'oposa a investigar Casado pel màster a l'URJC

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els delictes de corrupció prescriuen als cinc anys; els deutes hipotecaris, als 20; és menys arriscat incórrer en suborn sent polític que firmar un préstec hipotecari.

¿Per quan la reforma de la justícia i la despolitització del poder judicial? ¿Li importa a algú que ja no confiem en les nostres lleis ni en els nostres tribunals?