Dic i orfebreria

Algú em va dir, fa uns dies, que els veritables filòlegs eren aquells que vivien immersos en les paraules i que en sabien tots els secrets, tots els significats, que les acariciaven amb la dolçor de qui en coneix tots els plecs. Josep Ferrer, un dels responsables de la Fundació Pere Coromines, és un d’aquests. Fa uns anys, va confeccionar un llibre esplèndid que hauria de ser a totes les cases. Va editar el monumental ‘Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana’, de Joan Coromines, en un format manual, és a dir, apte per al dia a dia, per a la consulta precipitada i voraç. Es va dedicar a rellegir la “magna obra” del savi, se la va apropiar i en va extreure la “informació essencial d’una massa lèxica de 20.000 paraules”. Una joia.

Després, conjuntament amb Joan Pujadas, en el segell Ara Llibres, ha recollit textos de Coromines sobrel’excursionisme  i la pàtria, sobre la vida i la política, sobre la lingüística icaminar. I ara publica ‘Fabra i Coromines. Amistat i cartes d’exili’, un conjunt de textos del mestre i del deixeble, emotius i emocionants, escrits des de la distància física i temporal, amarats de dolor però també d’esperança. És un homenatge a Fabra, ara que en celebrem l’Any, un acostament magnífic a la figura i a la capital importància de la seva obra en la història d’aquest país. El dic d’un enginyer contra el “fabulós naufragi”, executat amb la delicadesa d’un orfebre.