Un Govern precari

Màxim Huerta va haver de deixar el seu càrrec de ministre, perquè els seus problemes amb Hisenda en el passat torpedinaven el discurs de neteja i regeneració del Govern. Pedro Sánchez havia arribat a la Moncloa després de guanyar una moció de censura, que pretenia posar fi al degoteig continu d’escàndols i sentències sobre corrupció. Per tant, mantenir Huerta era impossible. Després, va haver de dimitir Carmen Montón, perquè les sospites sobre la manera en què havia cursat el seu màster eren un torpede per al discurs d’exemplaritat del Govern.

Mentir és molt lleig, més per a un representant públic. A més, el PSOE havia impulsat una moció de censura a Madrid contra Cristina Cifuentes per motius similars. Per tant, mantenir Montón era impossible amb el llistó que ells mateixos van imposar. Ara està en qüestió la titular de Justícia, Dolores Delgado, per diverses raons. Va mentir públicament quan se li va preguntar per la relació amb l’excomissari Villarejo, el policia assidu als baixos fons que, pel que sembla, ho gravava tot. En una d’aquestes converses disteses, l’encara ministra es referia al seu company d’Interior com a “maricon”.

Notícies relacionades

Delgado insisteix a emmarcar els àudios en un atac al Govern

Twitter era una cerveseria de Múnic

Ella diu que els àudios estan manipulats (ai, com no sigui veritat...) i que no es referia a Grande-Marlaska, com si fos menys groller pel fet de canviar el destinatari. Suposo que aniran sortint més coses i la seva continuïtat s’anirà complicant. Jo no sé si Delgado ha de dimitir per aquestes gravacions, realitzades en un context privat del qual gairebé ningú sortiria ben parat. El que sí que sé és que torpedinen el discurs del Govern sobre la igualtat i el respecte al col·lectiu LGTBI. I també em sembla evident que els noms que el primer dia i sobre el paper no tenien mala pinta, estan convertint l’Executiu en una institució més feble del que ja era per la composició del Parlament.

Delgado va ser la que va haver d’embeinar la negativa inicial a defensar el jutge Llarena a Bèlgica. A més, Sánchez ha hagut de desautoritzar la ministra de Defensa en els últims dies per la venda de bombes a l’Aràbia Saudita. Té la vicepresidenta pressionant a les portades el Tribunal Suprem per la presó preventiva dels independentistes i la delegada a Catalunya defensant indults quan encara no hi ha condemnes. Tot fa una sensació de precarietat, de falta de coordinació, d’improvisació i d’un poc nivell que comença a fer llàstima. Sembla que hi ha dirigents socialistes que demanen a Sánchez en privat que convoqui eleccions. Un error habitual dels presidents és ajornar les urnes en els mals moments per quan tot vagi millor. No obstant, de vegades les coses no deixen d’empitjorar.