Et sentiràs segur

Ja d’algun temps ençà, quan llegeixo notícies referides als dirigents polítics, sobretot als títols i estudis que desapareixen progressivament dels seus currículums, he de pensar en tampons. És una associació automàtica que el tema recent del màster invisible de Pablo Casado no ha fet més que fixar amb més força. La meva, la dels 60, no és la primera generació que ha incorporat motius i eslògans de la publicitat en la parla diària. Sovint es pot saber l’edat d’una persona gràcies a cançonetes o frases publicitàries que ja s’han fossilitzat en la seva forma d’expressió.

Quan van aparèixer els primers anuncis de tampons, a la tele es van establir uns patrons que la publicitat d’aquest producte no ha abandonat fins avui dia; noies dinàmiques que, vestides amb uns pantalons blancs, duien a terme tota mena d’activitats: muntaven a cavall, jugaven a tennis, ballaven, feien excursions amb bicicleta. Era tan exagerat que va començar a córrer fins i tot un acudit que es burlava d’aquesta hiperactivitat d’elit, en què una noia per Reis es demanava un paquet de tampons, perquè així esperava poder fer totes aquestes coses impracticables per a la majoria de la població.

Notícies relacionades

¿Per què van com bojos amb els màsters?

Rivera, Casado i Franco

Si ets dirigent de segons quins partits polítics passa més o menys el mateix: gràcies a això pots fer coses meravelloses, inabastables per a la resta de la gent. Sense anar més lluny, pots treure’t títols sense haver d’estudiar, sense haver de trepitjar la universitat, asseure’t a l’aula, prendre apunts, passar exàmens. I el millor, ho pots fer sense tacar-te la roba. ¿No és formidable? Mil vegades millor que una caixa de tampons.

Y, ¿què passa si comencen a qüestionar-te’l? ¿Què passa quan algú vol veure el teu treball de final de màster? ¿Com et treus de sobre aquesta molèstia? No et preocupis, també aquí la publicitat infiltrada en el llenguatge quotidià vindrà en el teu auxili, només has de trucar al teu cosí de Zumosol, el que va estudiar lleis.