Nous models familiars
Mares soles, drets pendents
El nombre de famílies monoparentals triplica el de famílies nombroses, però no reben el mateix recolzament, la qual cosa només s'explica per una qüestió ideològica
ilu-monoparentales-mujeres-solas-francina-cortes-28-09-2018
No recordo com vaig anar a parar al seu perfil d’Instagram, però em va agradar i li vaig fer follow. Des d’aleshores, segueixo@wanderermum, o com ella mateixa s’autodefineix, “mare soltera per sorpresa”. Fa uns dies, em va enviar un correu electrònic explicant-me que buscava “la manera de visibilitzar lessituacions d’exclusió i de desproteccióamb què ens trobem lesmares solteresi les famílies monomarentals”, i si la podia ajudar. Fa temps que rondino el tema, tinc amigues i conegudes en aquesta situació. Així que aquí em tenen. Si ser mare és una tasca difícil, ser-ho en solitari, esgarrifa’t.
Els canvis socials han propiciat l’emergència de nous models familiars, en particular el de les mares que crien “soles”. A Espanya,el 10% de les famílies són monoparentals, amb un sol progenitor al capdavant. Tot i que més que de monoparentalitat hauríem de parlar de monomarentalitat, ja queel 83% d’aquestes estan encapçalades per dones, la majoria de les quals són vídues, separades o divorciades, tot i que també trobem, en un percentatge més baix, dones solteres. Es tracta de la feminització de la monoparentalitat.
Cada vegada són més les dones que en vista de ladificultat per trobar una parellaamb la qual tenir criatures, i el desig de ser mares, decideixen emprendre una maternitat pel seu compte. Una dinàmica que té molt a veure amb els canvis socioculturals, l’entrada de la dona al mercat laboral i la seva independència econòmica, així com una autonomia personal més gran en les relacions, i un menor pes de la institució eclesiàstica i familiar. Una cosa que condueix a considerar queja no cal tenir un marit per criar.
Majoritàriament, i segons els estudis, es tracta de dones amb més de 35 anys, formació universitària, econòmicament solvents i que viuen soles amb les seves criatures, però hi ha també altres perfils, com els de les dones a l’atur, les mileuristes, altres que conviuen amb els seus pares... El que fa necessari mirar a la maternitat en solitari lliurement elegida des del prisma de la diversitat.
No obstant,aquestes famílies no ho tenen gens fàcil. Continuem vivint en una societat patriarcal que intenta imposar un determinat arquetip de “mare”. El que surt de la norma es rebutja, i aquestes maternitats confronten el model normatiu de família nuclear biparental i heterosexual, com també ho fan les famílies homoparentals. Mares que planten cara a l’estigma que impera encara en expressions com el de “mare soltera”, que té una càrrega ideològica que les associa a abandonament i deshonra.
Al marge del caràcter particular de les mares soles per elecció, la monomarentalitat en general éssinònim de pobresa. Les famílies monoparentals, en la seva immensa majoria encapçalades per dones, són les més colpejades per les dificultats econòmiques. La meitat de les llars que tenen un sol adult al capdavant i una o més criatures es troben en situació de risc de pobresa i exclusió. Si ets dona, sense parella i tens descendènciatens tots els números per ser pobre.
La manca d’ajuts a les famílies monoparentals és total. El 67% de les mares en aquesta situació no reben cap tipus de prestació econòmica. Moltes viuen angoixades per no tenir recursos econòmics suficients per cobrir les necessitats de les criatures. Més de la meitat no tenen feinai d’altres treballen en condicions precàries. Una cosa que acaba passant factura a la seva salut, tant física com mental, i a la de les seves filles i fills.
Si ets dona, sense parella i tens descendència tens tots els números per ser pobre.
Per això les famílies monoparentals exigeixen al Govern espanyol unallei de famílies monoparentalsque les defineixi, doni resposta a les seves necessitats i els ofereixi cobertura davant les situacions de desigualtat, com ja passa amb les famílies nombroses. De fet, el nombre de famílies monoparentals triplica el de famílies nombroses, però no reben el mateix recolzament. Una cosa que només s’explica per una qüestió ideològica, que discrimina els progenitors sense parella amb petits, en concret a les mares soles.
En l’actualitat, només Catalunya i la Comunitat Valenciana compten amb marcs jurídics específics que regulen la situació de les famílies monoparentals, i les defineixen com a model familiar, motiu pel qual els dona accés a ajuts. A Madrid, Aragó i Andalusia s’han començat a fer passos en aquesta mateixa direcció.
Sense un entorn personal, familiar, social i institucional que et recolzi és molt difícil ser mare per compte propi. Tenir criatures, en aquestes circumstàncies, acaba sent un privilegi.
