Invents inútils que canvien la vida

Em desperto a trenc d’alba i veig nítidament tot el que hi ha a la meva habitació; vaig al supermercat i en només un parell de minuts han marcat i cobrat tots els productes que omplen el meu carro; estic planejant les meves vacances i amb dos o tres clics del ratolí del meu ordinador esbrino quant em costaria anar a les Seychelles. En aquestes tres activitats tan dispars em beneficio de descobriments que al seu dia no van semblar tenir aplicacions en la vida diària. En les dues primeres es fa (o va fer) ús del làser ('light amplification by stimulated emission of radiation', amplificació de llum per emissió estimulada de radiació); en la tercera es fa ús de la World Wide Web, www, vulgarment internet.

El làser, com la major part dels descobriments, va ser la culminació de la feina de molts científics que va començar amb la predicció per partd’Einstein  el 1917 que els electrons, a més d’absorbir o emetre radiació, podrien estimular la seva emissió. Però no va ser fins a la dècada dels 50 quan científics russos i nord-americans liderats per Prokhorov i Townes van començar a investigar en aquest camp. L’emissió de radiació polsada pel làser de robí construït per Theodore Maiman el 1960 va ser el començament de la revolució dels làsers. Això es deu al fet que aquesta llum monocromàtica està molt focalitzada, és paral·lela, està en fase i pot arribar a ser molt intensa. Prokhorov i Townes van obtenir el premi Nobel de física el 1964 pel seu treball en el camp de l’electrònica quàntica, posteriorment s’han concedit 11 premis Nobel més relacionats amb el làser.

La font de llum XFEL, de la qual parlo en el meu article Las nuevas catedrales, és una de les seves aplicacions més sofisticades; una de les més humils, tot i que feta servir universalment, són els escàners dels codis de barres dels supermercats referits més amunt. A més d’aquestes dues, hi ha infinites aplicacions del làser, des de soldadures industrials, talls i segellaments de teixits, fins a depilació, passant per les comunicacions mitjançant fibra òptica, ja que aquestes es basen en la llum làser transmesa a través d’aquesta fibra. No obstant, pot ser que el camp que ha patit una transformació més dràstica és el de la cirurgia ocular, en la qual avui es fan servir els feixos de llum làser perquè són molt més precisos i infinitament menys destructius que el millor dels bisturís. I dins de la cirurgia ocular, el Lasik (laser assisted in situ keratomileusis) em va tornar a mi la visió llunyana al corregir la miopia que patia des que vaig néixer, la qual cosa em va permetre veure bé a l’obrir els ulls al matí, cosa que mai vaig poder fer quan utilitzava lents de contacte o ulleres.

Passant ja a internet, per a mi el seu origen se situa en un congrés sobre materials electrònics al qual vaig assistir a Cambridge l’estiu de l’any 1989, perquè un dels seus assistents, més o menys de la meva edat i tan desubicat com jo, em va parlar  que s’estava desenvolupant un nou sistema de comunicacions entre científics. El que anticipava era tan fantàstic, que tot i que em va donar bastants detalls tècnics, vaig pensar que estava exagerant per impressionar-me. La veritat és que es va quedar curt, ja que el desenvolupament d’internet en els últims tres decennis ha causat una de les revolucions més grans en les nostres vides, només comparable a la causada pels telèfons mòbils, els quals també fan ús intensiu d’internet.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

L’origen d’internet està associat a la necessitat de transmetre d’una forma ràpida i eficaç els resultats obtinguts als ordinadors electrònics construïts en la dècada de l’any 1950, la qual cosa va donar origen a xarxes de treball locals en laboratoris dels Estats Units, la Gran Bretanya i França. Però l’autèntic “descobriment” d’internet se situa al CERN, l’accelerador de partícules situat entre França i Suïssa, el 1989. El març d’aquell any Tim Berners-Lee, responsable d’informàtica i comunicacions, va començar a posar en marxa un sistema denominat World Wide Web, que permetia compartir documents d’hipertext en un sistema accessible des de qualsevol node de la xarxa local. Aviat va veure que aquest sistema podia estendre’s al món sencer, la qual cosa permetria als científics que feien experiments al CERN compartir resultats des dels seus centres d’investigació. Tot i que molts dels científics a qui anava destinat van ser inicialment escèptics, perquè aprendre el seu maneig era una feina addicional i no en veien clars els beneficis, aviat van canviar d’idea. L’impacte que el desenvolupament d’internet ha tingut en la cultura, el comerç, la tecnologia o les comunicacions des d’aleshores, és incalculable. En el dia d’avui continua creixent.

Aquests tres exemples il·lustren la importància de l’anomenada investigació bàsica, és a dir, la que no va encaminada a solucionar un problema concret, perquè il·lustra que els descobriments que es fan quan s’investiga pel plaer de descobrir són els que de veritat estan canviant el món, ja que són els que obren nous camins.