L'apocalipsi arribarà per una plaga de polls

Fa diversos anys vaig imaginar que en algun moment no gaire llunyà arribaríem a una apocalipsi alimentària. Que no podríem produir aliments. Ni verdures, ni llegums, ni cereals, tindríem disponibles, perquè a més de la desaparició de les abelles, l’agricultura ja no seria possible ja que totes les llavors, en mans d’una única empresa, ja no estarien disponibles després de la fallida financera d’aquesta corporació. Tampoc podríem alimentar-nos de carn, ous o llet perquè al no disposar de soja o blat de moro per l’engreixament, totes les granges del planeta havien hagut d’abaixar la persiana. La cria d’animals en llibertat, pasturant, ja havia desaparegut feia anys de la nostra memòria i es desconeixia aquesta possibilitat.

Patrimoni genètic de la humanitat

¿I el mar i els rius? En els meus deliris, en aquell moment la causa que vaig imaginar va ser “una plaga de polls de mar nascuts a les piscines d’aqüicultura que havien saltat a tots els oceans i mars causant una infestació completa i irreparable”.

Tal com anem, les dues primeres sospites es fan més probables que mai. Bayer, amb productes al seu catàleg perillosos per a les abelles, ja és gairebé l’única propietària i senyora del patrimoni genètic de la humanitat. I la tercera, ¿ja ha començat? Esperem que no, però a finals de juliol, explica l’organització ecologista Salmon an Trout Conservation Scotland, es van trobar una proporció molt alta de salmons salvatges morts en un dels rius més emblemàtic d’Escòcia, el Black Water. La causa d’aquesta mortalitat va ser la presència de centenars de polls adherits sobre els salmons “arrencant-los la pell” fins a la seva mort. A la xarxa poden trobar les fotografies i un vídeo que il·lustren aquesta descripció, però no és gaire agradable d’observar. I efectivament, sembla que aquests paràsits han arribat als salmons silvestres disseminats des de les set granges de l’empresa The Scottish Salmon Company que en aquesta regió conreen salmons en captivitat. Les granges piscícoles, on s’agrupen centenars de milers de salmons, són un medi propici per a la multiplicació de polls que acaben arribant a les  aigües circumdants afectant així els animals en llibertat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La notícia ens hauria d’obligar a repensar els sistemes productius industrials d’aliments. Voler produir ingents quantitats de menjar a ritmes frenètics per distribuir pel món a canvi de beneficis econòmics, insistim, està forçant l’harmonia i equilibri dels sistemes naturals amb conseqüències letals: des del canvi climàtic fins a la desaparició de milers d’espècies o la perduda de fertilitat de les terres i aigües que són l’aliment de la vida. L’argument esgrimit que és l’única manera d’alimentar una població creixent és fals. Analitzant les xifres actuals de gana ja no fa falta discutir-ho.

Potser l’única discussió lògica és debatre si la vida al mar s’extingirà per una plaga de polls o per una plaga de plàstics. O per les dues coses.