Macedònia 'mon amour'

Laidentitat nacionalés un invent pervers; també ho són els déus, lesfronteresi tot el que arrosseguen, siguinhimnes,bandereso xarangues folklòriques. En el cas deMacedònia, fins i tot el nomserveix de pretextper agitar l’odi, marcar el límit entrenosaltresiellsen la suposició que els primers sempre són superiors als segons.

ElsBalcanssón terra fèrtil per alsmitesi lesfebres bèl·liques. Han sigut terreny de batalla entre dos imperis antagònics, l’otomài l’austrohongarès. No deixin de llegirUn puente sobre el Drina, d’Ivo Andric. Capta l’essència d’aquest esquinç. No és fàcil transitar de lesdictaduresa lesdemocràciessense la protecció de l’educació, però tampoc ho és viure en una democràcia en aquesta globalització tan agressiva que retalla el pes de les institucions i oblida les persones.

Aixecament del veto

Després de 25 anys deguerra pacífica, més enllà de les manifestacions més o menys violentes, el que s’ha anomenat fins ara per imperatiu legal internacionalAntiga República Iugoslava de MacedòniaiGrèciavan arribar a un acord. La FYROM, condemnada al seu horrible acrònim en anglès, podrà passar a dir-se República de Macedònia Nord.

El pacte implica l’aixecament automàtic delvetod’Atenes que l’exrepública iugoslava ingressi com a membre de ple dret a l’OTAN, i es postuli com a candidata a una eventual (i molt llunyana) adhesió a laUE.

Perquè Grècia acceptés l’abandonament del FYROM, Skopje (capital macedònia) ha hagut de cedir i afegir Nord al seu nou nom, per diferenciar-se de la regió grega de Macedònia. L’embolic inclou la disputa sobre la paternitat deFilip IIi del seu fillAlexandre el Gran. Parlem del segle IV abans de Crist, una qüestió d’actualitat.

El precedent del ‘brexit’

L’acord firmat pel primer ministre grec, Alexis Tsipras, líder de Syriza, i el seu homòleg macedoni, el socialdemòcrata Zoran Zaev, depèn del resultat del referèndum convocat aquest diumenge a Macedònia Nord. Sembla que hi ha majoria delsí.sí

El que no està tan clar és que hi hagi prouvotantsper superar el 50% que exigeix la llei perquè sigui vàlid. En el cas d’aconseguir-ho, haurà de passar després pel Parlament, on necessita els dos terços. L’OTAN, la UE i els EUA han fet campanya activa pel sí, el que acostuma a ser en aquestes terres un excel·lent motiu per votarno.no

Elsreferèndumsels carrega el diable, mirin el que li va passar a David Cameron amb elbrexit.brexitEn aquest cas, les dues dretes nacionalistes, la macedònia i la grega, estan unides en l’afany de fer descarrilar l’acord. Les manifestacions de ciutadans indignats no solen arribar al miler en els dos costats de la frontera, però els periodistes fem tant soroll que semblen molts milers més. Els del nord volen Macedònia a seques; els del sud, que segueixi la paraula (FYROM).

Còctel perillós

Macedònia Nord és un còctel denacionalismes, històries iconflictesmés o menys larvats, amb duesètnies majoritàries; elsmacedonis(64,3%) i elsalbanesos(25,2%), a més de turcs, romanís i serbis. Hi va haver unaminiguerracivil el 2001 entre les dues comunitats principals.

Els albanesos de Macedònia pertanyen majoritàriament al mateix clan dels albanesos deKosovo. Una futura incorporació a la UE podria ser una sortida per a molts d’aquests territoris exiugoslaus en què el pes de la tribu és més gran que el de laintel·ligència.

Més que el nom hauria de ser important la qualitat de les seves institucions i el respecte a les minories. Apagar possibles incendis a Macedònia Nord és important, sobretot ara que Sèrbia i Kosovo han obert la possibilitat de realitzar algunintercanvi de territorisper resoldre el seuconflicteparticular. És encara lluny de plasmar-se, però la base de la idea és ètnica; serbis amb serbis; albanokosovars amb albanokosovars.

Banderes

Si els Balcans comencen a mourefronteresportats per la puresa de la tribu, em temo que serà igual el nom de les Macedònies perquè tot serà de nou un vesper. Han passat 19 anys des del final de l’última guerra balcànica, 23 de la de Bòsnia i Hercegovina, i tota la bastida està agafada amb pinces.

Notícies relacionades

Netanyahu o la debilitat del més fort

Hongria, més a prop del Kremlin que de Brussel·les

Per a Grècia i la seva província de Macedònia, aquest embolic és una escapatòria emocional més d’una crisi que els ha triturat: rescats, pobresa, enfonsament de l’autoestima. Lesbanderesserveixen per cobrir vergonyes, més que per proclamar valors.

Caldrà estar atents a les urnes i a això que els cursis anomenen “lafesta de la democràcia”, quan la veritable festa és que funcioni tots els dies. (Qualsevol semblança d’aquest article amb altresrealitats nacionalsés pura casualitat).