Després de la polèmica per la tesi del president
Por d'analitzar a fons els plagis
A Espanya sembla produir al·lèrgia i temor l'examen independent de l'autoria de les tesis doctorals
plagioss
La ciència té un impacte significatiu en la nostra societat i, en conseqüència, els ciutadans que en la majoria dels casos són els que la financen tenen dret que es porti a terme de forma correcta. Entre les regles que s’han de tenir en compte estan aquelles que permeten identificar qui és l’autor d’un descobriment o qui ha formulat per primera vegada una idea. És molt semblant al cas de pintors, escriptors o músics que tenen dret al fet que se’ls reconegui com a autors d’una obra determinada. Apropiar-se de l’autoria d’una obra d’art en benefici propi és una falta tipificada en el Codi Penal. Plagiar en un treball científic, i una tesi doctoral és un exemple, està considerat un delsfraus més perseguits. Si es presenta un dubte de plagi a la tesid’un membre d’un Govern, l’interès de tots és que la seva tesi s’examini amb profunditat i de manera independent.
La ciència és una empresa que realitzen persones que acaben produint descobriments, tècniques o productes nous que posen a l’abast del públic. La novetat del descobriment és essencial per a l’interès de la feina que fan els científics que basen la seva reputació i sovint la seva carrera en aquest reconeixement. La ciència és també una activitat acumulativa que basa el seu treball en descobriments anteriors. Atribuir-se una troballa o no reconèixer el que han fet d’altres són faltes greus cap a la societat i cap als altres investigadors. Quan es tracta de publicacions, si algú copia un text i se n’atribueix l’autoria es produeix un plagi.
Definir el grau d’un plagi només és senzill quan es tracta d’una còpia literal de capítols, però molt difícil si es tracta de similituds, segons la disciplina de l’estudi i la transcendència
A les obres d’art el plagi està tipificat en lleis que protegeixen els drets de l’autor. En el cas delsartistes que viuen de les obres que han produït, la protecció dels seus drets pot ser una matèria vital per a ells. En ciència també ho és, perquè el producte més comú d’un investigador és un article en una revista científica o un llibre. Una tesi doctoral ha de ser un treball original d’una persona a qui la comunitat universitària en reconeix l’autoria i la capacitat per dur a terme una tasca d’investigació. És una etapa essencial en la carrera d’un investigador i d’un universitari, tot i que les seves característiques, seguint les mateixes tradicions, poden ser bastant diferents d’una disciplina a l’altra o d’un país a l’altre.
De vegades definir un plagi no és senzill. Copiar textos sencers d’un autor sense donar-li un reconeixement explícit és fàcil de detectar. Actualment les revistes científiques utilitzen programes de comparació de textos amb la literatura existent que detecta aquests casos. Però hi ha diferents graus de plagi, des de la còpia literal de grans capítols d’una obra publicada a similituds que poden ser involuntàries. És sovint difícil descriure amb paraules diferents mètodes que s’han utilitzat milers de vegades. També és diferent el plagi en les ciències naturals, en les quals l’important és un nou descobriment, que en les humanitats, en les quals l’objectiu pot serl’anàlisi o la comparació de textos. Però, en tots els casos, reconèixer el que és aportació pròpia i el que és una obra d’un altre autor és essencial.
Quan hi ha una acusació de plagi, el més important és que algú analitzi de forma independent i creïble de què es tracta. De vegades és molt fàcil, però en la major part dels casos cal fer un examen a fons, mesurarl’extensió del copiat i la seva transcendència, i arribar a conclusions en funció del’obra i del seu context. Concloure si hi ha hagut plagi, sobretot en un context polític pot ser complicat. A Alemanya, on tenir una tesi doctoral significa alguna cosa, hi ha hagut almenys tres casos de plagis en tesis de ministres. En el cas del ministre de la Defensa del 2013 el cas era tan clamorós que va dimitir de forma immediata. Poc temps després la ministra d’Educació, avui ambaixadora al Vaticà, es va defensar davant de la justícia de la revocació de la seva tesi per part de la Universitat de Düsseldorf, però va acabar perdent. El 2015, la tesi de Medicina de la ministra de Sanitates va mantenir perquè el plagi va ser considerat poc significatiu. Són exemples que una acusació de plagi, o la defensa de la seva absència, necessita una anàlisi a fons dels textos per part d’especialistes independents. És curiós que aquí les acusacions i defenses de plagi aconsegueixin una gran frivolitat i sembla haver-hi una al·lèrgia a una anàlisi a fons d’aquests temes. És possible que la independència de criteri produeixi por, i això no és bon senyal.
