Montserrat Caballé, una artista única

Només a les més grans se les cita amb l’article, i Montserrat Caballé, morta aquest dissabte als 85 anys, serà per sempre “la” Caballé, és a dir, una soprano única i singular, amb una trajectòria de 60 anys sobre els escenaris, múltiples gravacions i infinitat d’actuacions en tots els gèneres. Entre els múltiples elogis a la seva carrera i a la seva personalitat, destaca un unànime reconeixement que va més enllà del món de l’òpera i que la converteix definitivament en un mite. Caballé, que no es considerava a ella mateixa com “una llegenda ni tampoc l’última diva” entra sense cap dubte a l’olimp de les grans estrelles de la lírica, al costat de figures tan emblemàtiques com Maria Callas o Renata Tibaldi. En un dels resums més encertats de la seva trajectòria, Joan Matabosch, director del Teatro Real, ha destacat “la sorprenent carrera” de la cantant, “una de les més brillants de la història de la interpretació lírica universal”, amb “una veu de gran extensió, una riquíssima paleta de colors del seu timbre i una tècnica prodigiosa”.

Les xifres no són capaces d’emmarcar la grandiositat de la seva figura, amb una enorme capacitat dramàtica, però ajuden a fer-nos una idea de la seva importància, no només en consideració a la puresa de la seva veu i a la seva àmplia tessitura, sinó també per l’extensió de la seva presència escènica. Des del seu debut amb ‘La serva padrona’ el 1955 fins a la seva última actuació el 2014, al costat de la seva filla Montserrat Martí, s’estén un periple artístic que té dos moments culminants. La primera actuació al Liceu, el 1962, que és l’inici d’una fecunda activitat que unirà per sempre, en la mitologia, els noms de la Caballé i del coliseu barceloní, que la va homenatjar el 2012 pels seus 50 anys de relació i les seves més de 200 actuacions; i l’èxit que va obtenir el 1965 al Carnegie Hall de Nova York, el reconeixement definitiu per a la seva carrera internacional.

La Caballé va exercir de ‘prima donna’ amb múltiples registres –des del ‘bel canto’ a les peces alemanyes, passant pels ‘lieds’ o la cançó tradicional– però mereix un punt a part la seva entronització al món pop i la seva entrada en l’imaginari col·lectiu amb el famós duo amb Freddie Mercury, el 1988, amb el tema ‘Barcelona’. Més de 4.000 actuacions i més de 80 papers operístics, els múltiples premis i reconeixements que va rebre, la seva dilatada discografia, tot això, és només una aproximació a la transcendència d’una “dona vital i sensible”, com ha declarat Josep Carreras, “una artista única”.