L''okupació': una resposta social d'emergència

L’Administració  pública té l’obligació de garantir una vivenda digna per a tothom. Amb l’actual situació d’emergència habitacional, es fa evident que les polítiques públiques desenvolupades dins del marc jurídic i econòmic establert no han donat resposta a les necessitats de la població en matèria de vivenda.

L’elevat atur, la pràctica congelació dels sous i la inseguretat de saber quants mesos més continuaràs treballant en un o un altre lloc dificulten el pagament d’uns lloguers en augment que ja arriben als 885 euros de mitjana al municipi de Sabadell, per no parlar del vincle que suposa assumir el pagament d’una hipoteca durant més de 20 anys.

El març passat, el diari 'ARA' publicava les últimes dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ): de mitjana, 36 famílies es queden sense casa cada dia a Catalunya. Les execucions hipotecàries, els desnonaments per no poder pagar el lloguer i els desnonaments per precari (‘okupacions’) són una constant en el nostre municipi, com en tants d’altres.

1.618 persones esperant on viure

A Sabadell hi ha dos registres que ens ajuden a veure quina és la situació actual de precarietat habitacional: el de vivendes de protecció oficial amb 1.618 persones inscrites (les que estan esperant una vivenda on viure) i eld’emergència habitacional (que en un sol any ha comptabilitzat 615 sol·licituds).

Aquesta situació no és casual ni imprevisible. Els moviments socials en les últimes dècades han denunciat que aquesta situació arribaria, ja que en els últims 30 anys les polítiques de PP i PSOE han sigut clarament encaminades a convertir la vivenda en un suculent producte especulatiu, protegint la propietat privada d’aquests per sobre de les necessitats bàsiques de les persones.

El pressupost destinat al Pla Estatal de Vivenda (PEV), que podria permetre un control més gran dels preus del mercat, és lluny dels nivells d’inversió que fan altres països de la Unió Europea en plans equivalents. La injecció de 100.000 milions d’euros a la banca feta per l’Executiu espanyol (el del PP amb el recolzament del PSOE) durant l’anomenada crisi, denota quina ha sigut la voluntat dels successius governs.

Amb les dades a la mà podem constatar que no s’ha volgut fer front a la necessitat de vivenda de moltes persones, que, en alguns casos, han vist enl’‘okupació’  l’única opció real i efectiva per disposar d’un sostre. Només a Sabadell hi ha 3.353 persones empadronades en vivendes ‘okupades’,el 37,84% són menors de 14 anys (desembre del 2017). De més d’un miler de vivendes ‘okupades’ registrades, tan sols el 8,55% és propietat de particulars, la resta corresponen a entitats bancàries, immobiliàries, fons voltors, etcètera.

Hem d’entendre que en la majoria de supòsits l’ocupació d’una vivenda sorgeix d’una necessitat: ‘okupar’ implica assumir un procés judicial, inestabilitat, dificultat per accedir als subministraments bàsics i, alhora, patir en alguns casosl’estigmatització social. No és per plaer que la gent recorre a aquesta opció, sinó per la impossibilitat d’accedir a una vivenda.

És cert que hi ha grups que s’aprofiten de les persones més vulnerables i fan negoci de l’‘okupació’, cobrant per facilitar l’accés a una vivenda. Aquestes situacions, que són una minoria, s’han de combatre. No volem que ningú faci negoci amb una necessitat tan bàsica, ni aquesta gent, ni els bancs, ni ningú.

Les ‘okupacions’ se solen realitzar en immobles abandonats o en desús. Per posar dades concretes, de gener del 2016 a agost del 2018 els Mossos d’Esquadra han registrat 381 denúncies d’‘okupació d’immobles’. Només 12 han sigut denunciades com domicili habitual i, d’aquestes, nou han sigut tornades immediatament a les persones propietàries. Respecte als altres tres, no s’han pogut provar que fos el domicili habitual i s’ha anat per la via judicial corresponent. Un d’aquests casos –que considerem aïllats– és el delcarrer de Fiveller, al barri de Gràcia de Sabadell, que tant enrenou ha despertat.

Últimament s’ha volgut magnificar l’ocupació de vivendes on ja hi viu gent, quan aquest fet és puntual, tal com mostren les dades. Actualment, el domicili habitual de les persones ja està prou protegit. El que no està garantit és l’accés a una vivenda digna, i per tant, és això el que més hauria de preocupar a les administracions i a la ciutadania.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

L’abril passat es va aprovar en el Congrés la llei de desnonaments exprés, impulsada per PDECat i aprovada amb el recolzament del PP, Cs i el PNB. Si el domicili habitual ja està protegit, ¿per què s’endureixen les mesures contra els sectors desfavorits en comptes de proposar lleis que garanteixin el domicili habitual per a tota la població?

Fa temps que la població s’ha organitzat per donar resposta a la situaciód’emergència habitacional. Aquest és el cas de l’Obra Social de la PAHC de Sabadell, que fa pocs mesos va aconseguir firmar un lloguer social de les 40 vivendes prèviament ‘okupades’ d’un bloc albarri de Gràcia de Sabadell. Entenem que la població ha de continuar mobilitzada i que des de l’Administració hem de fer tot el possible per respondre a les reivindicacions i garantir que tots puguin disposar d’una vivenda.