CANVIS A LA CÚPULA EMPRESARIAL
Aquelarre de Sánchez Llibre
Vol presidir Foment impulsant la renovació però des de la continuïtat
img 2443 /
El relleu al capdavant de Foment és rellevant perquè Catalunya és la primera comunitat autònoma pel seu PIB. Encara més després de vuit anys de Joaquim Gay de Montellà, els de la rebel·lió independentista. Gay ha defensat sense concessions –però sense exacerbar el conflicte– que la pertinença a Espanya és vital per a l’economia catalana. Tothom l’hi reconeix.
I en les pròximes setmanes també hi haurà relleu a la CEOE, la patronal espanyola que va impulsar Carles Ferrer Salat, presidida durant aquests delicats vuit anys de crisi per Juan Rosell, l’antecessor de Gay a Foment.
Josep Sánchez Llibre va aprofitar dijous la seva conferència a Nueva Economía Fórum per presentar la seva candidatura per presidir Foment. La primera dada és que no hi ha crisi Catalunya-Espanya en l’empresariat. Al contrari, Rosell ha enterrat el mal rotllo entre el Foment i la CEOE de Cuevas. La prova és que a l’aquelarre de Sánchez Llibre hi van voler anar Antonio Garamendi, futur president de la CEOE, i Juan Pablo Lázaro, el de CEIM, la patronal madrilenya. CEOE i Foment s’avalen mútuament els seus relleus. Curiós fenomen que invalida allò que Espanya i Catalunya no es poden entendre.
La morbositat estava en el missatge de Sánchez Llibre, fins ara més conegut com a polític democristià, pròxim a Duran Lleida, que com a vicepresident de Conserves Dani, l’empresa familiar que porta el seu germà gran. Sánchez es va deixar anar (amb cautela). Foment no ha de fer política sinó defensar els interessos dels empresaris a Barcelona, Madrid i Brussel·les. Despolititzar, res de pontificar sobre la relació Catalunya-Espanya, assignatura pendent dels polítics. Això sí, cal aconseguir un clima de tranquil·litat que animi la inversió i el retorn de les empreses que se’n van anar.
També vol que la societat –en temps en què l’escala de valors és molt canvian– entengui el paper de l’emprenedor en la creació de riquesa i ocupació. Sense empreses pròsperes, un país no pot oferir el benestar social que exigeixen els seus ciutadans. I potser perquè està en campanya va arribar a parlar del Dia de l’Orgull Empresarial.
Notícies relacionadesSánchez Llibre, expolític, ara vol defensar els interessos empresarials. Però sap que negociar és clau, que cal influir en els legisladors i pactar, pactar. Com més, millor. Per això la taula presidencial del seu aquelarre va ser un saborós pastís de xocolata. A més dels empresaris de Madrid, Javier Pacheco i Camil Ros, secretaris generals de CCOO i UGT; la delegada del Govern, l’activa Teresa Cunillera; el diputat estrella del PDeCAT, Carles Campuzano; la consellera d’Empresa, Angels Chacón, representant única de la Generalitat; Josep González, president de Pimec, la patronal enemiga; Joan Pujol, silenciós cap operatiu del Foment; Joan Hortalà, president de la Borsa...
Sánchez vol encarnar la continuïtat (Rosell el va presentar), però també la renovació. Hi haurà moltes cares noves i moltes dones en la seva junta directiva. Entre elles, Virginia Guinda, que serà un influent vicepresidenta.
