El sicari que portes dins

Estava decidida a deixar-lo. Ara sí, ja no podia més. Les baralles, les amenaces, el control obsessiu. Que si on anava, que si amb qui, que si per què tornava mitja hora després de sortir de la feina. Ara s’havia adonat que així no es podia viure, ara faria el pas. Fins que, uns dies més tard, se’n va adonar: estava embarassada. I no l’estranyava. No volia prendre les pastilles que la deixaven mig morta, tot i que el ginecòleg negués els efectes secundaris i a ell li agradava jugar, arriscar-se fins a l’últim moment. Ves amb compte, havia insistit, però, com sempre, va contestar que controlava. Això va ser després de l’última baralla, quan li havia dit que el deixava. La reconciliació va ser efusiva i ara es culpava per no haver-ne estat al corrent, per no insistir a prendre les precaucions pertinents. En el moment de les pells estremint-se, dels cossos enredats, ella no hauria hagut de cedir. Només un segon, et prometo que controlo. I en la brillantor de les seves pupil·les havia llegit la promesa ara complerta: et faré un fill i així no em deixaràs. O et costarà molt més deixar-me.

Notícies relacionades

El Papa diu que l'avortament és com contractar un sicari

Per un turisme sostenible i raonable

Hi ha moltes raons per les quals una dona es queda embarassada sense voler-ho. Els mètodes anticonceptius són eficaços, però no infal·libles, les situacions són variades. Les persones també. Hi ha dones despistades, distretes o alegres que no tenen cap dret a ser ni despistades ni distretes ni alegres. Elles sempre pagaran un preu infinitament més gran que els seus companys de còpula. És d’ella de qui s’esperen les explicacions i les conductes exemplars com a mare d’un ésser invisible que l’acaba de colonitzar com si es tractés d’un alien. Ningú demanarà explicacions al pare. No li clavaran la bronca: “¿És que no saps el que és un preservatiu o què?” Si hi ha embaràs, les conseqüències, malgrat la lleis, malgrat els deures de pàtria potestat, recauran més en ella que en ell.

La compassió és per al nonat en projecte, mai per a la dona viva que ha de decidir si seguir o no amb la gestació, mai per a la difícil situació d’haver de passar pel tràngol d’avortar, mai per a les circumstàncies adverses que l’adulta ha d’afrontar en cas de decantar-se per portar una nova criatura al món. La pietat és sempre per als éssers futurs, imaginats, mai per a les dones que pateixen la violència de ser convertides en mares en contra de la seva voluntat, que són esclavitzades una vegada i una altra per la destinació biològica de la maternitat. El món ha d’estar girant cap enrere o mai s’ha mogut d’on era quan un Papa aparentment obert a entendre cert malestar no només no dediqui ni una paraula de compassió als qui han tingut la desgràcia de néixer amb matriu, sinó que, a sobre, les tracti de sicàries.