LA CLAU

Planeta Torra

Només des d'una visió miop i introspectiva es pot donar l'esquena a l'esdeveniment més gran de la literatura en castellà, llengua habitual de la meitat dels catalans i amb 500 milions de parlants

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp45478249 planeta181015222531

zentauroepp45478249 planeta181015222531

La plantada del Govern al premi Planeta, el més popular i econòmicament més ben dotat de la literatura espanyola, evidencia les dificultats per suturar les ferides de l’1-O. La retòrica independentista del greuge es continua imposant a la imprescindible reconciliació social. 

Dilluns, ni el president Quim Torra ni la consellera de Cultura, Laura Borràs, van trobar un buit a les seves agendes per assistir a l’esdeveniment cultural més gran que se celebra cada any a Barcelona, organitzat pel setè hòlding editorial del món i el primer de l’esfera hispanoamericana. L’empori de la família Lara factura 3.000 milions d’euros a l’any –el 18% de la quota de mercat– i engloba 60 segells editorials, incloent-hi els 13 de l’històric Grup 62.

En el rerefons d’aquest menyspreu batega una inconfessa voluntat d’escarment per la decisió de Planeta, recentment ratificada, de traslladar la seva seu social a Madrid, que es va formalitzar al cap de pocs dies del referèndum unilateral de l’1-O. Una ‘vendetta’ contra el mateix grup editorial al qual el nacionalisme ha recorregut per rescatar empreses nostrades amb problemes, com l’esmentat Grup 62 i el diari ‘Avui’.  

Notícies relacionades

Crida l’atenció que el mateix Govern que minimitza les mudances corporatives de fa un any, reduint-les a una qüestió merament registral i adduint que les instal·lacions i els treballadors s’han quedat a Catalunya, no tingui en compte aquest últim argument a l’hora de prendre’s la revenja. Actitud pueril i alhora contradictòria, ja que la Generalitat, encertadament, continua subscrivint sucosos convenis amb altres entitats que van seguir un camí idèntic. 

EL CASTELLÀ COM A ACTIU

L’edició en llengua castellana és un dels motors econòmics del país i un focus de projecció exterior que obre Barcelona al món. Només des d’una visió miop i introspectiva es pot donar l’esquena a la literatura espanyola, l’univers de lectors del qual, 500 milions, abraça també els catalans, el 50% dels quals tenen el castellà com a llengua habitual. Difícilment una Catalunya independent podria prescindir d’aquest actiu. Ni tan sols al planeta Torra.