Cimeres borrascoses

Aquesta no és la millor setmana per ser corresponsal, diplomàtic o turista a Brussel·les. Entre dimarts i divendres, la ciutat haurà acollit set cimeres. Algunes, com la cimera UE-Corea del Sud o l’anomenada Cimera Social Tripartida (vostè vagi a saber), són esdeveniments relativament previsibles que amb prou feines ocuparan un parell de línies als diaris. D’altres, com la cimera de l’eurozona, aixecaran una mica més de pols, sobretot després de l’envit llançat pel Govern italià a l’aprovar el seu nou pressupost i el molt més obedient ‘envit’ econòmic espanyol. Però la mare de totes les cimeres, i potser l’única que mereixi el qualificatiu de borrascosa, és la que reunirà els 28 caps d’estat i de Govern aquest dimecres i dijous per parlar de seguretat i immigració. Només que, en realitat, ells havien vingut aquí a parlar del ‘brexit’.

Estava previst que la cimera es dividís en dues parts: durant el sopar de dimecres, els 27 es reunirien sense la primera ministra britànica, Theresa May, per perfilar la posició comuna de cara a la cimera inclusiva (a 28) de l’endemà, on s’anunciaria que la UE i el Regne Unit havien arribat a un acord sobre l’anomenat tractat de divorci, el document legal que certifica que a Londres i Brussel·les se’ls ha acabat l’amor i que determina l’import de la pensió alimentària, què passa amb els nens (o ciutadans residents als dos costats del canal de la Mànega) i qui es queda amb les cases d’estiueig (o seus de les diferents agències europees).

Notícies relacionades

Per què Pujol torna al pujolisme

Mal vent a ERC

Però els esdeveniments d’aquest cap de setmana van malmetre els meticulosos plans de la diplomàcia continental i britànica. Seguint un vell adagi de les cimeres europees, no hi ha acord en res fins que hi hagi acord en tot, és a dir, no cantis victòria, tot i que hagis aconseguit el 99% de les concessions que buscaves. Diumenge a la tarda, quan el cap negociador britànic Olly Robbins va trucar a Theresa May per dir-li que havia aconseguit arribar a un acord amb Europa sobre el difícil tema de com evitar una frontera física entre Irlanda i Irlanda del Nord, la resposta de May va ser paralitzar les negociacions fulminantment. May calcula, i calcula bé, que les opcions que la UE ofereix per solucionar el problema irlandès (mantenir el Regne Unit en una unió duanera amb la UE sense data de caducitat o, alternativament, a Irlanda del Nord dins del Mercat Comú) no compten amb el suport del parlament britànic.

Dosi de coreografia

Molts veuen en l’actitud dramàtica de May i alguns líders europeus, com Donald Tusk, certes dosis de coreografia. La ‘premier’ britànica necessita mostrar que ha lluitat fins a l’últim moment amb Brussel·les per a així assegurar-se recolzaments entre els seus diputats. Sigui real o impostat,l’últim capítol del serial del ‘brexit’ ens apropa encara més a la possibilitat d’una sortida sense acord. I això és suficient per enfosquir qualsevol cimera.