La polèmica d''OT' per una cançó de Mecano
Homofòbia interioritzada
Si ens posem tontos amb lletres de fa 30 anys ens haurem de posar seriosos de veritat amb les d'ara
zentauroepp45523073 beard181020200626
A hores d’ara ja estaran al corrent de la polèmica creada a 'Operación Triunfo' entorn de la paraula 'mariconez'. Per si algú se l’ha perdut, els faig un resum. Ha sortit a la palestra una cançó de Mecano que conté una paraula que ofèn alguns concursants. María i Miki han dit que no se senten a gust amb la paraula 'mariconez' que es canta en la cançó 'Quédate en Madrid' i demanen un canvi. “Siempre los cariñitos me han parecido una mariconez, y ahora hablo contigo en diminutivos, con nombres de pastel...”.
El primer que vaig pensar al llegir aquesta notícia va ser: ¿Estem bojos? ¡Mecano! Un dels grups mes moderns i transgressors dels 80. ¡Però si van crear l’himne 'Mujer contra mujer' a favor de l’amor lèsbic! ¿Quina persona assenyada pot pensar que la paraula 'mariconez' es diu amb intenció d’ofendre? Però llavors em paro i penso. Penso i m’adono que tinc una part d’homofòbia interioritzada. Els xavals d’ara no. Viuen un altre moment molt més sensible amb el món LGTB, molt més sensible amb el masclisme i són més valents del que érem nosaltres. S’ofenen i no callen.
Els temps han canviat
Ningú de la nostra generació es va parar a pensar mai que la lletra d’aquesta cançó pogués ofendre ningú, de la mateixa forma que la meva àvia cantava: “No me gusta que a los toros lleves la minifalda” . I si havia algú tancat al seu armari, patint i plorant en la intimitat, callava. Per sort, els temps han canviat. No és plat de bon gust que un xaval de 20 anys et posi contra les cordes o qüestioni una cosa que vas fer en el teu passat. Però és interessant.
Ana Torroja no s’ho ha pres gens bé. Sent jurat del programa, podria haver entrat en el joc i entendre els concursants. Empatitzar amb la seva sensibilitat i aplaudir-la. Modernitzarem la cançó i canviarem “mariconez” per “estupidez”. Per donar una petita lliçó al món. Però no, ella s’ha defensat a mort a les xarxes. Està en el seu dret, tot i que cau en algunes contradiccions. Primer perquè reconeix que el significat de “mariconez” en la cançó vol dir “estupidez”. O sigui, una cosa negativa. Utilitza una referència gai per definir una cosa dolenta. Després, es nega a canviar la paraula perquè demana respecte per l’autor, José María Cano.
Respecte per a ell, però no per al col·lectiu LGTB que se sent molt ofès. Potser el problema és més greu del que sembla. Potser hauríem de deixar d’utilitzar algunes paraules com ‘maricón’ o “mariconez”. Tot i que les diguis sense mala intenció o no amb el sentit que a tu et sembla, sempre ho sembla. Queda malament, sona malament, és terrible dir ‘maricón’ a algú, podent dir-li gai, homosexual o persona. No és necessari utilitzar una paraula que es rep com un insult. Tenim el recent cas de la ministra Delgado que va anomenar ‘maricón’, segons una gravació, a Marlaska però no per la seva condició sexual, segons ella. ¿Llavors? ¿El va anomenar gai com a insult?
No sé vostès, però jo continuo sense entendre-ho. Tornant a la cançó de Mecano. L’he cantat mil milions de vegades i no havia pensat mai en això. Mai. I m’encanta que una persona jove i fresca i amb una altra perspectiva, ho vegi i m’ho digui. Però com deia al principi del meu article, hem obert la capsa de Pandora. “Si te vuelvo a ver pintar un corazón de tiza en la pared, te voy a dar una paliza por haber puesto mi nombre dentro de el”. ¿Recorden?
Educats pels pallassos de la tele
Cantàvem això els adolescents de la meva generació i vam ser educats amb els pallassos de la tele, amb cançons com 'Los días de la semana'. Aquella nena que no podia jugar perquè havia de planxar, cosir, escombrar, cuinar, rentar, estendre. I no ens adonàvem del que cantàvem. Masclisme interioritzat.
No es poden repintar els quadros, ni reescriure els poemes i no s’han de canviar les cançons. Si no t’agrada, no la cantis
Ana Torroja no ha quedat massa bé ni amb el col·lectiu gai ni amb els fans d’'Operación Triunfo' que la van xiular a l’última gala. Però ha fet el que creia que havia de fer. Ha defensat amb dents i ungles la seva petita obra d’art. I em sembla bé. El dolent seria que Mecano escrigués això ara. El dolent és el que canta Maluma a ple segle XXI. Si ens posem tontos amb les lletres de fa més de 30 anys, ens haurem de posar seriosos de veritat amb les d’ara. No es poden repintar els quadros, no es poden reescriure els poemes i no s’han de canviar les cançons. Si no t’agrada, no la cantis. I si els joves d’ara pensen que Mecano els ofèn, doncs que ho pensin. I sobretot, que no es callin.
Miki, el concursant d’'OT', mirant als ulls d’Ana Torroja, li va dir en una gala que ja és història de la televisió: “No jutjarem un grup o una persona per una sola paraula, quan ha sigut un referent tan important en la història de la música. Que és una paraula que a nosaltres ens molesta moltíssim, també és cert. Perquè nosaltres no ens imaginem ara mateix una societat que pugui concebre que una paraula així no sigui un insult o un menyspreu a un col·lectiu”. A casa aplaudim tots.
