Com evitar el mal que fan les pseudociències

Les pseudociències poden matar. Els casos d’uns malalts de càncer que es van deixar aconsellar per curanderos ens ho han recordat recentment. Quan permetem que la fantasia entri en el camp de la salut, els riscos són massa elevats. Les pseudociències poden prometre el que vulguin perquè no ho han de demostrar. Si pots elegir entre un fàrmac que redueix les possibilitats que rebroti un càncer a canvi d’uns efectes secundaris seriosos o una pastilla que et curarà del tot sense causar-te perjudicis, és obvi quina opció resulta més atractiva. Quan estem malalts som especialment vulnerables a aquests enganys. En el negoci de les pseudociències hi ha ignorants benintencionats que realment creuen que han trobat una veritat amagada i d’altres són simplement estafadors conscients del que estan oferint. Tots dos són igual de perillosos, i se’ls ha de frenar.

La lluita contra les pseudociències ha de ser a tots els nivells. L’usuari ha de confiar més en el seu sentit comú. Les malalties complexes com el càncer requereixen tractaments igual de complexos, i ens està costant molts anys i milions trobar-los. Desconfieu de qui digui que amb una mica de lleixiu és suficient. El mateix serveix per a condicions tan desconegudes com l’autisme. Si no entenem per què passen, és poc probable que sapiguem com solucionar-les.

La falta de cultura científica

També cal augmentar la cultura científica de la població. La ciència no pot ser només terreny d’experts, perquè ens afecta a tots. La ignorància científica ens deixa indefensos davant dels entabanadors. És necessari que la ciència tingui més presència en els mitjans, que més professionals facin el pas a la divulgació i que tots ens interessem més per aquests temes. Hem de deixar de veure la ciència com el patrimoni exclusiu d’una elit i integrar-la a la cultura popular. Per començar, és bàsic que a l’escola es treballi el mètode científic (observar, analitzar, interpretar, treure conclusions), que és essencial per saber pensar.

El metge ha de tornar a parlar amb el malalt i donar-li la informació i l’empatia que necessita perquè no les busqui en altres llocs. Les institucions han de tenir tolerància zero amb els farsants. És habitual que els ajuntaments permetin fires o xerrades en què les pseudociències campen amb llibertat. No és un fet innocent. No podem atorgar cap ombra d’oficialitat a una activitat que pot atemptar contra la salut pública. El Departament de Salut farà bé a continuar obrint expedients sancionadors, i els metges, a través de les seves escoles, han d’autoregular-se i impedir que s’utilitzi un títol universitari per donar una pàtina de respectabilitat a un engany. Utilitzar certes tècniques per obtenir un efecte placebo pot estar justificat en algunes ocasions, però és molt diferent pretendre curar malalties greus amb aigua i sucre.

Notícies relacionades

Els imperis econòmics dels xarlatans de la pseudociència

Els llimbs legals en què s'escuden els xarlatans de la pseudociència

I finalment, la llei ha de ser dura amb els que juguen amb la salut dels altres. És necessari que els polítics entenguin l’abast del problema i els legisladors actuïn en conseqüència. Potser així entre tots podrem evitar més morts i mals innecessaris.

*Metge i investigador de la Universitat de Leicester