Merdes sense fronteres

-¿Hem tingut baixes amb la història de l’'Aquarius'?

-¿Com baixes, per què...?

-Per haver-los portat aquí. Ens diuen que ens paguen per cuidar-los als seus països, no en el nostre.

David Noguera, president de Metges Sense Fronteres (MSF), estava afligit quan em va fer aquesta confidència l’altre dia a l’acabar una entrevista. Havíem estat parlant amb ell i amb una cooperant que acaba de tornar de Bangla Desh, on MSF té desplegades dues mil persones per socórrer els refugiats rohingyes; i el que ens van explicar no podia ser més depriment. Un any després de la seva brutal expulsió de Birmània, més de mig milió de persones –la immensa majoria, dones i nens- continuen abandonades, amb gravíssims problemes de salubritat, d’accés a l’aigua potable i amb una salut mental en molts casos precària.

Gens estrany per a gent que relata històries de terror, inclòs l’assassinat de nadons, esquarterats i llançats al foc. MSF ha obert una exposició a Madrid, que després rodarà per altres ciutats, perquè no ens oblidem del que passa... a l’altra punta del món. Però el que suggereix el lament del David –i ell mateix ho havia insinuat ja durant l’entrevista- és una fet bastant més incòmode: preguntar-nos si la moral, la decència i els escrúpols poden subcontractar-se a distància. Perquè és possible que alguna persona de les que s’han donat de baixa de MSF hagués col·laborat per ajudar els pobres rohingyes, però... ¡ai, això de portar migrants a casa amb els seus diners! Això ja és una altra cosa.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Tampoc crec que hàgim d’escandalitzar-nos més del compte, sincerament, perquè seria hipòcrita. Al nostre món -el primer- els perdedors, els desheretats, aquests que ens impedeixen ignorar la punyetera injustícia, no guanyaran mai un concurs de popularitat. Els podem ajudar si són lluny, en els seus camps de refugiats, en les seves guerres o en les seves fams; però si són a prop –no ens enganyem-, ens molesten.

Aquest vídeo que va projectar una escola concertada de Madrid on es parla dels pobres com a mediocres i porucs i se’ls insta a adquirir costums de ric per triomfar en la vida, aquest és un discurs que ha anat calant: el de l’èxit tant sí com no i dels diners com a símbol únic d’aquest èxit. Aquí hi ha una de les claus per entendre la marea ultra que avança per tot Europa. Així que jo m’apunto a la resistència que proposava el president de Metges Sense Fronteres: no deixar passar per alt en el nostre entorn comentaris –o insinuacions- racistes, ofensius, calumniosos... Ni contra les persones ni contra les oenagés. A més, per definir els seus autors no fa falta ni canviar les sigles. MSF: merdes sense fronteres.