Des de Boston amb dolor

Tot i que mai ens han presentat, considero l’escriptor nord-americà Dennis Lehane (Boston, 1965) com de la família. Ho vaig descobrir fa un munt d’anys a la taula de novetats en anglès de la FNAC amb la seva novel·la 'Gone, baby, gone (‘Desapareció una noche’ va ser el títol espanyol), quarta de la sèrie protagonitzada per la parella de detectius Patrick Kenzie i Angie Gennaro, saga que em continua semblant el més interessant de l’obra de Lehane, tot i que s’hagi oblidat d’aquests personatges tan adorables i una recuperació tardana d’aquesta parella, 'La última causa perdida’, no fos gran cosa.

Amb el temps, a Lehane el va publicar a Espanya RBA – quan Anik Lapointe s’encarregava del gènere policial, actualment a Salamandra, que és qui publica ara el bostonià entre nosaltres, jo mateix em vaig encarregar de traduir cinc dels seus llibres–, algunes de les seves novel·les van ser portades al cine –’Desapareció una noche’ per Ben Affleck, 'Mystic River' per Clint Eastwood, 'Shutter Island' per Martin Scorsese– i el nostre home es va convertir en un autor literàriament respectable, tot i que de vegades l’ambició el conduïa a fabricar algun totxo (penso 'El día señalado’).

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Amb la seva última novel·la, els puristes del gènere poden respirar tranquils. A 'Después de la caída', Lehane torna al 'thriller' clàssic, i a més s’endinsa en un subgènere molt de moda en el que mai ho havia fet fins al moment, l’anomenat 'domestic noir', en què els pitjors horrors comencen a casa. Lehane ha optat per un clàssic del subgènere: el marit ideal que no és realment ideal ni és el que sembla ser. La víctima i protagonista és la seva dona, una periodista que mai va conèixer el seu pare –perquè la bruixa de la seva mare, autora de llibres d’autoajuda, sempre li va ocultar la seva identitat– i que, després d’una crisi nerviosa en directe des d’Haití que li costa la feina i el matrimoni, cau en mans d’un home que l’adora i que mostra una paciència infinita amb les seves inseguretats, les seves depressions, la seva agorafòbia i tot el seu catàleg de desgràcies...

El 'domestic noir' de Lehane ni és canònic –hi ha més morts i més violència de l’habitual en el subgènere– ni li cal. 'Después de la caída' és un formidable 'thriller' que es devora en quatre dies i que deixa molt bon regust de boca. Tot i que la base de la història sigui el dolor. O potser per això.